Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Isabel Olmos

La brutícia de la ciutat pintada

Palaus, patrimoni i edificis de la ciutat de València són víctimes d’ agressions constants que fan malbé la memòria i menysprea el que som

Façana actual del Palau de Balmes, ple de pintades.

El visitant es protegeix del sol valencià d’agost amb una gorra que porta una bandera d’un país minoritari. Es venta com pot amb un gran mapa de paper -no acaba de fer-se al fet de moure’s amb el mòbil- que li fa paper per a tot: li fa de palmito, de protector quan seu a descansar en qualsevol lloc i de bloc de notes improvisat quan alguna cosa li crida l’atenció. I des que va arribar a València està completament encisat. Les obres que s’ha trobat entre el Mercat Central, la Llotja i l’església de Sant Joan del Mercat no li han impedit connectar amb la vella ciutat que subjau baix els cotxes, els cartells de menjar ràpid, els venedors de souvenirs i les terrasses de les cafeteries. S’ha trobat amb els raïls del vell tramvia i amb fragments de les tres muralles que van envoltar aquesta bella ciutat en tres èpoques ben diferents. En quina ciutat europea es pot trobar la muralla àrab dins de cases, botigues i establiments? Ràpidament ho anota per a compartir-ho amb els seus col·legues de la universitat. ‘Haurem de tornar junts’, pensa.

Aquest és un personatge fictici però podria ser perfectament real. I tot el que l’enamora existeix de veritat i és meravellós igual que existeix, dissortadament, una altra cara del cap i casal: el d’un patrimoni ple de pintades, abandonat i brut. Fa una setmana aquest diari recollia la gran quantitat d’edificis i béns patrimonials farcits de grafitis, cartells i elements trencats que romanen així des de fa temps sense que cap administració investigue, sancione, se’n faça càrrec i ho netege. El Palau de Balmes, antiga seu del gremi de fusters del segle XV, les columnes del jardí de l’antic Hospital -ara Biblioteca Municipal- i, recentment el Palau dels Mercader al carrer Cavallers han sigut víctimes dels eterns enemics de la memòria i del patrimoni aquells qui, esprai en mà, intenten restar valor a allò que forma part de la nostra identitat, a allò que estimem. I és la nostra obligació no caure en el parany: una finestra trencada que no es repara és la condemna de tota la resta. Allò que estimem, defensem-ho.

Compartir el artículo

stats