Una de les qualitats dels adverbis de manera és que poden nàixer a partir d’adjectius qualificatius. D’eixa manera, intensifiquen els seus atributs. N’hi ha un que m’enganxa perquè és expressiu. Es tracta de ‘malament’. El que menys m’agrada és que no és portador de bons resultats. Cada vegada que es pronuncia, s’expressa que una realitat no està gens bé o mostra que uns fets tindran un resultat insatisfactori. Desitjaria no escriure-la moltes voltes però esta setmana m’ix de forma intensa, a causa de la realitat negativa que vivim al planeta i a casa.

El primer ‘malament’ d’estos dies va dirigit a l’onada de calor i als incendis. El tancament dels parcs naturals no ha sigut prou per a evitar-los. Cal dir que a la Calderona, almenys pel terme d’Estivella, s’han vist bicicletes i cotxes, malgrat les prohibicions establides.

Un altre ‘malament’, injust però imparable, prové dels fenòmens naturals adversos com ara el terratrémol d’Haití. Sempre les desgràcies ho són més en els llocs on la humanitat està especialment marginada.

El ‘malament’ setmanal més casolà és un clàssic: la poca sensibilitat de l’església per la llengua. Fa uns dies, un rector em comentava que no pot fer les misses en valencià perquè no hi ha uns textos litúrgics aprovats i no vol conflictes. Cansa escoltar la mateixa excusa de mal pagador, durant tant de temps. L’arquebisbe García-Gasco va dir, fa més de 20 anys, que quan hi haguera una entitat oficial i se’n feren uns textos litúrgics l’església empraria el valencià. Ara els tenim. Tanmateix la voluntat de les autoritats religioses per aplicar-los continua nul·la.

El ‘malament’ més ple d’impotència és el que naix de la nova arribada al poder dels talibans afganesos. Suposarà la desaparició de la dona de la vida pública. No és ciència-ficció. L’altre dia Isabel Olmos ens demanava que cridàrem. Cal fer-ho però sobretot aconseguir que els governs s’impliquen en acollir totes les persones que necessiten fugir del seu país. Pensem que, si ha succeït, és perquè encara la Terra està plagada d’hòmens que pensen que la dona ha d’estar marginada. Entre nosaltres no hi haurà talibans però sí massa persones que no fan res per evitar la discriminació.

En definitiva, cridem sempre un ‘malament’ per a reivindicar injustícies i situacions immerescudes. Un crit és una gota en la mar amb la qual es poden crear oceans.