Si, ja sé que la paraula que dona nom a aquest article no existeix com a tal a cap diccionari, però si la fraccionem, sí que existeix. I no és per a res la meua intenció donar lliçons d’ortografia o gramàtica a ningú. Per a res.

Però és que estic farta de la gent que s’ofén i s’enfada i demana retirades de cartells per tot. Gent racista, masclista, homòfoba, classista i, per tant, feixista que tenen por de la llibertat d’expressió que no siga la seua pròpia.

Que tenen por de la democràcia i que, per això imposen la por, i assetgen als diferents, sobretot quan som dones. Gent que busca el soroll i la crispació permanent perquè no els agrada el diàleg i per això escridassen, per a imposar la seua veu sempre perquè sona més alta. Gent permanentment ofesa per manifestacions artístiques que voldrien paralitzar per tornar a temps plens d’obscuritat on no existia cap llibertat d’expressió i, per tant l’art era presoner dels foscos dictats polítics d’aquells temps que tant enyoren.

Aquesta gent fosca, ‘totfòbica’ i sempre ofesa quan apareix la llibertat i que busca l’enfrontament polític i social permanent, són nostàlgics del franquisme que, des del meu punt de vista i veien com s’actua a Europa, haurien d’estar proscrits de les institucions, però hi ha massa interessos en joc perquè això puga passar. Hi ha massa mitjans blanquejant-los permanentment i duent a les seues portades allò que ells i elles assenyalen.

El paper del PSOE a Toledo, amb la retirada del cartell de l’artista Zahara, que havia estat prèviament assenyalat per la ultradreta, per exemple, fa pena. Seguir-los el joc a ells i elles i a l’Església en lloc de defensar la llibertat d’expressió diu de quin peu coixegen aquesta gent quan es tracta de reverenciar mitres i casulles.

Ai, quin món se’ns està quedant! Ple de gent que parla de llibertat sempre que siga la seua i de la llibertat (seua també) per imposar el que ells i elles pensen, sense respectar creences alienes. Un món ple de talibans occidentals on només es diferencien dels orientals per la vestimenta i que si pogueren, actuarien com aquells.

En fa por mirar al futur. Se’ls ha deixat campar ample i ara estan crescuts i violents. Em fa por que no se’ls pare els peus i que apleguem massa tard per interessos no sempre confessables i que la democràcia vaja perdent llibertats conquerides amb molt d’esforç i de dolor per part de molta gent.

L’odi que destil·len també a les xarxes socials mostra el que són i el que enyoren. La censura comença a notar-se en com algunes xarxes socials tanquen puntualment o definitivament alguns comptes que aquesta gent assenyala. Sempre ofesos, sempre ‘totfòbics’ de tot allò que no els agrada, siguen imatges, cançons, etcètera. Siga el que siga, no importa. Com no és com ells i elles volen, els ofén i ho assenyalen perquè siga censurat i/o tancat.

Ens queda molta feina al davant per donar-li la volta al que està passant i reconquerir drets que ens han tret i situacions assenyalades per aquesta gentola ‘totfòbica’ i sempre ofesa amb les llibertats col·lectives que no sembren privilegis ni classismes i que són del poble i per al poble.