L’agost resisteix i s’enriqueix en les vesprades vitals de orgue de santa Maria de Morella, amb el seu 38é Festival de Música. I les riqueses sonores i els límits mecànics de bona part dels seus venerables 4000 registres, superen les destruccions atribuïdes a les barbàries locals de les guerres carlines i l’anomenada Civil, gràcies al combat restaurador de Ricardo Miravet, i la recent repristinació de la façana.

Atent a programar vitalment l’organística hispànica i europea, l’entusiasme de la qualitat del seu director, Arturo Barba, s’implica als diàlegs internacionals: ell mateix, enguany, sumà a l’emotiva i intel·lectual festa la interpretació de Buxtehude, Bellini i fins i tot Philip Glass. I hi concità una de les màximes expressions de la humanitat musical: Montserrat Torrent, que passejà amb el cervell i el cos més enllà de la sordesa i dels 95 anys complits, la seua inoblidable lucidesa per tientos hispànics i un concerto de Walther.

L’Europa viva pregonada pel Festival posà també en diàleg la tradició italiana i l’alemanya, en la ciutat de Morella, la del jardiner Raffaele Cantatore ordidor del Jardí dels Poetes, i del ceramista Tilo, resident a Xiva i fill de Fritz Vogelgsang, el millor traductor mundial del Tirant lo Blanc. Així, Federica Ianella de Senigallia, hi proposà tocates i canzoni, i un largo d’una simfonia de Morandi, i gosà transposicions de Beethoven i Verdi. I Johannes Skudlik de Landsberg carregà d’energia peces hispàniques, un andante per a petit orgue de Mozart, i el Concert en re menor de Bach.

Un altre diàleg: el descobriment dirigit per Francesc Valldecabres de la Lamentatio i la «música trobada» de Pascual Fuentes, interpretada per primera vegada en època contemporània. I el diàleg més rellevant i necessari: el reconeixement de les dones compositores, que trencà l’ominós silenci amb el concert del Duo Dalí sobre un Nocturn de Lili Boulanger, tres romances de Clara Schumann i una d’Amy Bee, i una Fantasia de Dorothy Howell, ... fins a una Copla juvenil de Matilde Salvador.

A l’escala local de la calma de la vesprada, en un estiu terrible, el diàleg coral de la humanitat resisteix en un concert d’orgue, com el de santa Maria de Morella, malalt de l’edat i a l’espera de la cura col·lectiva, pública i privada, com a resposta al seu oferiment de qualitats sonores sempre noves: universals.