Contemplem esdeveniments que no esperem cada dia. A voltes, podem pensar que són casuals. Creiem que no estan prèviament organitzats. Tanmateix, si els analitzem, comprovem que estan perfectament preparats per a causar mal o boicotejar. En eixe cas, per a manifestar que realment s’ha realitzat una acció deliberadament, tenim una locució adverbial de manera molt nostra. Es tracta de l’expressió ‘a posta’ o ‘a postes’. Esta forma part del meu vocabulari perquè em permet matisar la característica d’una acció. Me n’agrada la sonoritat i l’efectivitat. D’una manera més literària, es pot dir ‘dretcient’. Totes dos són correctes. No passa el mateix amb el castellanisme ‘adrede’.

Esta setmana s’ha fet ‘a posta’ a Petrer l’amenaça a Adrián Palazón, a causa de la seua condició sexual. Sortosament, sols han sigut amenaces i la víctima ha pogut escapar. Però no és motiu per a tranquil·litzar-se. Si una acció es fa ‘a posta’, encara que no aconseguisca els seus menyspreables objectius, és digna de perseguir-se. Aquella persona que actua ‘a posta’, mai ho fa accidentalment pels efectes de la droga o l’alcohol sinó que ho realitza convençuda de la seua ideologia intolerant.

També han actuat ‘a posta’ aquelles persones que, amb poca educació i mala idea, intentaren boicotejar l’espectacle Riures en valencià de María Zamora, Saray Cerro i Diego Varea a Moncofa. Pareix que encara molesta que es programe en valencià. Si en la nostra terra no s’actua en la llengua pròpia, no sé on es farà. Tot i que el boicot ha sigut protagonitzat per una minoria, encara esta actua lliurement en molts llocs. Tampoc no s’ha d’oblidar que la intolerància no sols naix fora de l’autonomia sinó especialment a casa. No faig molt, vaig ser testimoni i acusat d’escometre una falta de respecte per llegir en valencià. Si alguna cosa té de positiu l’esdeveniment, és que ha arribat als mitjans de comunicació. Agressions verbals d’eixe tipus han existit des de fa temps i més intenses. Tanmateix, en fer-se’n ressò, es potencia la prevenció de fets menyspreables com eixos. Des d’ací, llance el meu suport a estes persones humoristes i a totes aquelles que han patit en silenci atacs per actuar en valencià.

En definitiva, tinguem preparada la locució ‘a posta’ per a qualificar una actuació roïna. La maldat de les accions s’ha de mesurar sobretot per la intensitat de la seua intencionalitat.