N o resulta sempre fàcil reconstruir les biografies de les gents més o menys corrents del passat. Més encara, fa l’efecte -i ho dic a base dels indicis que he sabut trobar, en obres de molt diferent tipologia i de molt diferents èpoques- que quan es recorda a algú, quan es redacten almenys unes línies sobre la vida d’una determinada persona -i deixe de banda els reis i altres personatges importants de la història-, sempre és quan just acaba de morir o se l’acaba de matar. Els dietaristes normalment fan això, i també les hagiografies més o menys amb voluntat de ser-ho.

Al fil d’això vull parlar ara de misser Jaume Coll de Jou. Un valencià del segle XV amb una trajectòria pràcticament desconeguda i amb un tràgic final i que, malgrat això, crec que es mereix una mínima atenció perquè deu ser una de les primeres víctimes valencianes amb noms i cognoms que tenim documentada que va morir per la seua orientació sexual.

De misser Jaume Colldejou -o Coll de Jou- sabem que el 1433 formava part de l’equip de govern -com es diria ara- del Consell de la ciutat de València. Concretament sabem que va ser un dels dos assessors del justícia civil, el cavaller Francesc d’Esplugues. En aquell mateix equip, per cert, i com a assessor del justícia criminal, hi figurava un misser Narcís Vinyoles -segurament pare o avi del poeta de temes profans i devots de finals del XV. La veritat és que la data figura al Llibre de memòries de la ciutat de València -d’on la prenc jo, ara-, però buscant als Manuals de Consell de la ciutat segur que podríem trobar més detalls.

Una segona dada d’aquest personatge absolutament gris per a nosaltres, apareix en un altre text menys conegut: uns Annals valencians anònims i conservats en diferents manuscrits -editats fatalment fa bastant de temps-, on se’ns diu que el 1437 «per lo senyor rey Alfonso, son jermà don Johan, rey de Navarra, començà tenir corts als valencians, com a lloctinent general de dit rey Alfonso.» I tot seguit, s’afegeix: E dit any, cremaren a micer Colldejou, per sodomita». I res més: hod eixa caure allà i en la còpia conservada a l’Arxiu de Predicadors, ja no es diu res.

Hem de recórrer al conegut Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, per saber-ne més. Ens informa que el 20 de febrer «cremaren hun juriste» i diu que «per sodomita, per ço com s’era jagut ab un fadrí. E féu-lo cremar don Johan, rey de Navara e visrey d’Aragó, e fon creat en la rambla.» N’haurem de resseguir les pistes, tard o d’hora.