El divendres, 27 d'agost, se celebraren les honres fúnebres per Maria Teresa de Borbó Parma a la basílica de Santa Maria della Stecatta, a Parma. Les seves restes mortals descansessin a la cripta dels Ducs de Parma, Infants de les Espanyes, al costat dels del seu germà Carles Hug, amb el qual tant va col·laborar. María Teresa va morir a París, víctima de la covid-19, el 26 de març de 2020. Les restriccions sanitàries de moment van impedir la celebració d'actes en el seu record.

Com carlistes i com a companys de lluita, fem públic el nostre reconeixement a la seva memòria per les seves aportacions a la convivència democràtica de les Espanyes i per la seva infatigable dedicació a la causa carlista.

Carles Hug i Maria Teresa, seguint l'exemple del seu pare, el vell rei Javier, van impulsar i van dirigir la renovació ideològica i organitzativa del carlisme. Van convertir al més antic moviment polític de les Espanyes en el Partit Carlista, compromès i integrat plenament en la lluita per les llibertats democràtiques i per la transformació social.

Dels seus esforços per la reconciliació i la unió de les forces democràtiques, en els últims anys de la dictadura, són testimoni la seva presència a Moscou, al Congrés Mundial de la Pau, el 1973, al costat de Dolores Ibárruri, que va escandalitzar el règim franquista, i la seva designació com a portaveu de la Platajunta a París, el 1976, per anunciar la unió de tots els partits polítics democràtics espanyols.

Hem de recordar la seva militància i el seu pensament polític basat en les seves creences cristianes i humanistes i en les seves vivències familiars. María Teresa era una dona culta, vital, inquieta, oberta, lliurada, propera, alegre i discreta. Va saber integrar les seves vivències del carlisme hispà en unes concepcions globals, europees i universals. Des del seu cristianisme compromès va ser capaç de comprendre la necessitat d'un diàleg i una entesa amb l'islam, per habilitar espais de consens, convivència i progrés.

Des del seu compromís amb els més desfavorits va considerar que el socialisme autogestionari era el camí cap a la dignitat i la solidaritat. El capitalisme salvatge modern, els poderosos ‘lobbies’, estan impedint no només la justícia social, sinó també accelerant el desastre ecològic. Però María Teresa creia en la revolta d'un poble exasperat, però no en la violència, que considerava odiosa i ridícula, sinó en la responsabilitat i en el combat cívic.

Els dèficits de participació ciutadana en la democràcia liberal han convertit els ciutadans en consumidors passius. Per al necessari avanç democràtic, María Teresa proposava recuperar l'impuls voluntarista de la Transició. Restauració d'un patriotisme democràtic, davant el patriotisme de venjança de bases franquistes. Integrar en un nou consens constitucional als pobles de les Espanyes, no amb una retòrica buida de sentimentalisme alienant, sinó des les seves llengües i les seves cultures i el seu dret a decidir lliurement si volen, o no, conviure en un projecte comú. La seva concepció de la forma d'estat es basava en el respecte a la voluntat del poble: "no sóc ni monàrquica ni republicana, sóc demòcrata", però en tot cas la monarquia mai ha de ser el règim d'una classe.

La seva militància política va despertar la seva consciència feminista. La lluita no només es planteja contra unes estructures polítiques repressives, també contra unes estructures social-familiars igualment repressives en el seu àmbit d'acceptació col·lectiva. "No es tracta d'enfrontar-se a 'l'altre', sinó al costat de l' 'altre' enfrontar-se a les injustícies socials i polítiques".

Però el millor homenatge a la nostra ‘princesa roja’ el proposa el seu nebot Carles Xavier, actual abanderat de la dinastia: "Seguir treballant per la causa carlista, lluitant pels drets, llibertats i dignitat de les persones i dels pobles."