La crònica del fascinant viatge a Escandinàvia que Josep Sanchis Sivera realitzà durant l’estiu de 1911 –i que, recentment, ha editat la Institució Alfons el Magnànim– conté anècdotes ben sucoses. I una de les més divertides rau a constatar, en aquests dies encara caniculars, la quantitat de cerveses que l’il·lustre historiador i canonge prengué a diferents ciutats nord europees.

Fins a cinc, n’he comptabilitzat. La qual cosa significa que en degué beure algunes més... A la duana de la frontera belga, després de passar els preceptius controls, relatà que havia aprofitat la parada del tren per a prendre «un bon got d’excel·lent cervesa, que alça les meues decaigudes forces». De la mateixa manera, en arribar a l’estació de Colònia, assegurava: «[refresquí] el meu estómac amb una bona chope de cervesa». Al jardí Tívoli de Copenhaguen, va fruir d’una deliciosa vetlada «mentre assaboria un gran got de cervesa i escoltava l’orquestra que interpretava Strauss». Després de visitar Helsingør, la ciutat danesa on discorre la trama de Hamlet, considerà que s’havia guanyat «un bon got de cervesa». I, a Estocolm, gojà dels encants que oferia la ciutat vella «mentre assaboria un gran got de cervesa en un solitari bar de la Gran Plaça».

Els comentaris denoten que el canonge era una persona lliure a qui no importava el que, al respecte, pogueren dir o pensar els companys de capítol. Ni tan sols els superiors eclesiàstics, als qui no degué fer cap gràcia llegir tot allò i encara més a les columnes de la premsa diària capitalina. Un altre capellà –ara mallorquí– a qui tampoc no devia preocupar l’opinió dels altres era Llorenç Riber i Campins, que durant la visita que realitzà a València en 1933, per a pronunciar una conferència sobre Ramon Llull, protagonitzà una escena una miqueta desconcertant, si més no per als promotors de l’acte.

Així, amb el títol «El bon obrer arremulla primer», el setmanari El Camí explicà que, «a l’hora anunciada, va sorgir un inconvenient inesperat. Mossén Riber assegurava que no podia parlar si abans no bevia una mica de cervesa. Entre els organitzadors hi havia el natural esverament. ¿Seria una broma? Però no, mossén Riber va apurar amb fruïció el líquid daurat». I és que ja ho digué Benjamin Franklin: «Déu va fer la cervesa perquè ens estima i vol que siguem feliços».