La justicia espanyola es com aquella falsa moneda que “de mano en mano va, y ninguno se la queda”, amb la diferència que aquí es la dreta extrema i l'extrema dreta qui es queda amb la moneda i els seus beneficis. Des de fa temps Montesquieu i la seva divisió de poders es recorda a Espanya com una cosa que un dia va existir però que fa temps va desaparéixer entre els plecs de les togues d'algunes senyories dels més alts tribunals de la nació on els magistrats s'entesten en voler ficar cullerada dins la vida política sense que siga la seua funció constitucional. Peró tota la culpa no la podem inscriure al “compte” dels membres d'aquests tribunals, ells, quan apliquen la llei, tan sols fan cas a la seua consciència, i si aquesta coincideix amb les mateixes idees de la dreta extrema i l'extrema dreta una part de la culpa de les sentències, tantes vegades interessades, es dels polítics que, per algun interés més que per mèrits, estan mantenint un Consell General del Poder Judicial que fa anys havia d'haver estat renovat.

Tot just ahir, darrer dia de vacances per molts, el CGPJ va fer 1.000 dies que està en funcions, es a dir, els seus membres fa gairebé tres anys que havien d'haver estat cessats i substituïts. Naturalment hi ha un culpable del fet que els membres de la cúpula judicial continuen passejant les togues pels passadissos de les més altes instàncies judicials. Ara mateix el CGPJ està format per 11 membres nomenats a proposta del Partit Popular, 7 a proposta del PSOE, 1 proposat per IU i altre pel PNB. No cal ser una geni de la matemàtica per saber quina tendència guanya les votacions. A més a més mentres son en funcions, aquests “masters de la toga” han nomenat 74 càrrecs per altes instàncies judicials, 21 d'ells pel Tribunal Suprem. Càrrecs gairebé vitalicis perquè els magistrats del TS tan sols cessen per jubilació al complir 72 anys.

El PP, que no es pot queixar del tracte que reb d'una part de la judicatura, no està disposat a deixar perdre la sinecura judicial que té des de fa anys, i es per això que , amb burdes excuses, sempre troba la manera de bloquejar la renovació del CGPJ. Unes vegades l'excusa es vetar a les negociacions Unides Podem, altres demanar com condició que la convocatòria de referèndum torne a ser delicte. Excuses que mostren el poc amor a la democràcia dels membres de la vella gavina carronyaire.

Franco va dir que deixava tot “atado y bién atado” i el pares de la Constitució junt amb la majoria de polítics del 78 van fer tot el possible per no desfer aquell nus i defensar les seues prebendes. Amb l'aplicació de la Llei d'Hont van assegurar-se un Parlament amb pocs partits polítics, gairebé un règim bicameral que intentava deixar fora de la política institucional els extremismes i també els nacionalismes. I amb la normativa d'elecció de la cúpula judicial, ha de ser per majoria reforçada de 3/5 de les Corts Generals, van fer una manera efectiva d'obligar a pactes entre Govern i oposició que ara la dreta extrema, el PP, aprofita per boicotejar la necessària renovació del CGPJ exigida també per les institucions de la Unió Europea.

En uns dies tindrà lloc l'apertura de l'Any Judicial, allà els veurem a tots, fins i tot al rei Borbó, amb les togues de luxe, netes i planxades, i de nou Lesmes, President del CGJP i del TS. demanarà als partits que porten endavant la renovació. Sap que el seu càrrec no corre perill perquè el PP no està per la renovació. Però ell podria forçar la renovació conjugant el verb dimitir. No crec que el conega.