La hipocresia i la malícia de les elits polítiques, econòmiques i mediàtiques dels EUA i dels corresponents escolanets de la UE no té límits. S’esgarren les vestidures pel futur de la població afganesa, i en especial de les dones, quan en realitat la seua preocupació apunta cap a altres assumptes més materials. Sobretot, la pèrdua d’influència econòmica i geoestratègica davant potències dictatorials de la zona com la Xina, Rússia o el Pakistan, després d’haver-hi gastat 2 bilions de dòlars en els darrers vint anys d’hostilitats.

Als ianquis, mai no els va importar l’opressió de les dones afganeses quan van donar suport incondicional als mujahidins –els actuals talibans–, a Estat Islàmic o a Al-Qaeda –amb Ben Laden al capdavant–, per tal d’enfrontar-se al règim socialista afganès als anys 80, que va dur a terme una revolució social i econòmica, que va traure el país de la foscor medieval, amb igualtat de drets i benestar social.

Però, fem més memòria. En el darrer segle, els EUA han participat en les matances més importants de la història, posant-se al nivell del nazisme alemany. Els bombardejos perpetrats sobre el Vietnam van assassinar més de cinc milions de persones, amb més bombes que totes les emprades durant la segona guerra mundial. Fer el llistat de les invasions, les guerres, el terrorisme i les dictadures que han provocat arreu del món seria inacabable.

Mai no han dubtat ni un segon en massacrar impunement multitud de persones a Corea, Iraq, Líbia, Síria, Afganistan... Han dirigit desenes de colps d’estat per tots els continents. Recordem, per proximitat, el de Pinochet a Xile o el de Videla a Argentina. I no oblidem, el suport econòmic, militar i diplomàtic al règim feixista de Franco en la seua etapa més criminal.

La preocupació de les potències occidentals pels drets humans és nul·la. Pura propaganda. El drama que els espera a les dones afganeses els importa un rave. La focalització mediàtica sobre el calvari i les imposicions islamistes a Afganistan no pot amagar la falsedat de les proclames democràtiques del sistema farisaic capitalista, basat en la indústria bèl·lica per a explotar els recursos del planeta i l’espècie humana.

I no diran ni una paraula en relació als règims criminals considerats amics del fal·laç món lliure. Aquells que apliquen la xaria –llei islàmica–, amb un radicalisme androcèntric i patriarcal que desposseeix de drets les dones i els homosexuals, de manera despietada, com és el cas, entre molts altres, d’Aràbia Saudita, dels Emirats Àrabs o de Catar.

Els talibans d’Afganistan són només la punteta d’un immens iceberg, tan atroç com criminal. La misogínia és i ha estat una constant històrica de les religions d’arreu del món. A hores d’ara, és terrible constatar que més de 650 milions de dones i xiquetes són obligades a casar-se en contra de la seua voluntat. Així com la monstruosa mutilació genital femenina, que afecta uns 200 milions de víctimes en tot el planeta. Resulta horrorós que, cada any, 400.000 dones siguen traficades cap a Europa per a l’esclavisme sexual. O que 1 de cada 3 haja de patir violència de gènere per part de la seua parella. O els 100.000 feminicidis anuals... Unes pràctiques impossibles d’erradicar en l’inhumà i pervers sistema dominant actual.