Un pacte diabòlic, a Castelló (I)

El jesuïta alcoià Vicent Arcaina ens va deixar un relat -encara inèdit però que aviat veurà la llum- sobre la pesta del 1647-1648, a València, i on s'inclouen, entre altres, textos referits a les missions que durant aquell temps epidèmic varen fer els seus germans de la casa professa del cap i casal, per tal de portar la paraula de Déu a diferents indrets de l'antic regne. Així, hi trobem un escrit del pare Joan Agustí de Palàcio, on es refereix la missió que portaren a cap a Castelló ell mateix i el germà Jaume Gil, els quals, per cert, varen viure durant aquells dies a l’»hermita de Nuestra Señora del Lledó, imagen aparecida y milagrosa, a donde se havía también retirado mucha gente de Valencia». El pare Palàcio, després de fer una succinta descripció de la vila de la Plana i de narrar algunes anècdotes destinades a destacar com havien contactat aquells jesuïtes amb la societat castellonenca i com havien tractat d'implantar determinades cerimònies devotes de moda en aquells moments, descriu amb prou de detall com va posar pau entre dues faccions -«parcialidades», diu l’autor- que es trobaven enfrontades per «unas muertes que havían sucedido en dicha villa». Per tal d’aconseguir-ho, va fer servir una acurada escenificació de gran dramatisme i efectivitat, pel que sembla: «Llevé conmigo una imagen de Christo crucificado y, sacándola en la ocasión, les rogué, por aquel Señor que havía dado por ellos la vida y rogado a su eterno padre perdonara a los que a él se la quitavan, enclavado en una cruz y coronado de espinas. Y Dios les movió de tal manera los coraçones, con su vista, que, derramando muchas lágrimas, se pidieron perdón unos a otros y se abraçaron con muestras de mucha benevolencia.» L’ús d'aquella imatge sembla que va obrar el miracle «de mucha edificación para toda la villa».