Durant els primers caps de setmana de setembre, les poblacions de Benicolet i Montitxelvo, a la Vall d’Albaida, han celebrat la «Festa de l’Escaldà», que recrea el mil·lenari procés de conversió dels grans de raïm moscatell en panses. Una activitat que, en el passat, va assolir gran vitalitat econòmica a comarques com les Marines, la Safor i l’Horta Nord –a més de l’albaidina.

La tècnica de l’«escaldà» –que ja utilitzaven els àrabs i que s’ha mantingut més o menys inalterada des de l’època medieval– és certament plàstica i participativa, ja que consisteix a submergir, durant uns segons, el moscatell en aigua bullent que, amb anterioritat, ha sigut adobada amb sosa càustica o lleixiu de cendra; i també, amb colorants i aromatitzants naturals, com ara la sorrosca i la jolivarda.

La combinació d’aquests productes i l’alta temperatura de l’aigua faciliten que la pell del raïm es talle; i, per tant, accelerar-ne el procés d’assecat: la seua conversió en pansa. A l’efecte, els xanglots escaldats s’escampen al damunt de canyissos que, de dia, s’exposen a l’efecte del sol. I de nit s’apilen i retiren als denominats riuraus, unes edificacions-refugi amb coberta de teula i arcades que permeten la ventilació de les futures panses, alhora que les protegeixen de la rosada i la possible pluja.

La producció i exportació de la pansa a les llotges angleses, que experimentà el seu màxim esplendor durant el segle XIX, encara devia ser ben potent a finals d’aquella centúria. Així ho acredita la crònica de la visita que, el 21 d’octubre de 1897, realitzaren a Xàbia una dotzena d’intel·lectuals valencians, que deixaren escrit: «La cosecha de pasa, que es la principal, y casi la única de estos campos, ha sido este año no muy abundante, pero sí bastante buena. De los precios no pueden quejarse los labradores, pues hace bastantes años que no habían subido tanto. Ahora es cuando han bajado en los mercados de Inglaterra, lo cual ha paralizado los embarques». Això no obstant, «[hasta] hace pocos días, los almacenes estaban llenos de mujeres confeccionando cajas».

Iniciatives com les de Benicolet i Montitxelvo –que també organitzen municipis com ara Ròtova, Terrateig, Jesús Pobre i Massarrojos– no sols atorguen visibilitat i vigor al territori valencià, sinó que evidencien i homenatgen la rica tradició cultural i etnogràfica que engalana el nostre poble.