En estos dies, he tingut l’oportunitat d’analitzar com es parla i s’escriu la llengua. Novament, en corregir i examinar, he vist les actuals errades d’estudiants. També he compartit bons moments amb companys i companyes. En esta ocasió, m’ha tocat especialment estar prop de Dolors en l’Escola Oficial d’Idiomes de Sagunt i de Néstor en la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià del mateix municipi. Amb Néstor, he escoltat curioses deformacions lingüístiques i creatius castellanismes. Me’n quede amb una: ‘enferm’ (malalt). Amb Dolors, he raonat al voltant d’una paraula d’ús col·loquial que em pareix d’interés. Es tracta de l’adjectiu ‘apardalat’ i ‘apardalada’. Me’l va suggerir i em va semblar interessant escriure’n.

La persona ‘apardalada’ està reconeguda pel diccionari. Encara que remet preferentment a ‘embadalida’ o ‘babaua’, he de reconéixer que m’encisa molt. És una forma genuïna amb la qual manifestem que algú té l’ànim suspés per la contemplació d’una cosa o que és curt d’enteniment o innocent. Presenta sinònims col·loquials com ara’ bovo’ o ‘abovat’ i ‘fava’. En eixe àmbit, s’inclou també l’adjectiu ‘apanollat’. Curiosament, el diccionari, en definir-lo, remet a la paraula ‘apardalat’.

Però, més enllà del debat lingüístic que puga generar la utilització d’’apardalat’ o ‘apardalada’, cal dir que descriu algunes de les situacions que vivim. Algunes vegades, les persones es mostren ‘apardalades’, encara que no ho estiguen, per a justificar moltes de les seues actituds. Em preocupa. Eixa és la raó per la qual vull remarcar en esta reflexió a les persones o empreses que volen fer-nos creure que es troben ‘apardalades’, quan realment no ho estan.

En l’actualitat, les elèctriques són la principal entitat que intenten fer-se les ‘apardalades’. Sembla que la pujada històrica de la llum no vaja amb elles. Diuen que és culpa dels impostos del govern i del context internacional. Tanmateix buiden pantans i no estan dispostes a assumir voluntàriament la seua responsabilitat.

Unes altres persones que s’han fet les ‘apardalades’ durant molt de temps són les que coneixien el presumpte assetjament sexual infantil d’Alfons Roig, l’introductor de les avantguardes artístiques a València. Caldria que les institucions públiques reaccionaren.

En definitiva, intentem no apartar-nos massa de la realitat ni aparentar ser una persona ‘apardalada’. Així i tot, no oblidem mai eixe adjectiu tan genuí. Tanmateix tinguem present que, si vivim sense mirar el que mirem, no entendrem mai el que passa al nostre voltant.