“Què em pose, com em vestisc?...,” “com seré rebut, seré acceptat?...” La primera cosa, o les primeres sensacions que ens han vingut al cap, davant la “reentrée” (quina paraula!), són interrogants així. I, com es pronuncia eixa paraula?..., això no importa, tant se fa. El que interessa és... “tornar a entrar, començar de nou”, amb el cap ben alt, amb el somriure fort.

El fet de pensar i repensar-hi ja ens indica que estem o estàvem davant d’una situació especial. Situació que ens la podíem tirar a l’esquena, no passa res, o, per contra, és possible que ens puga afectar, fins i tot ens pot dur cap a la depressió. La depressió com un cert malestar psicològic (preocupacions excessives, el quedar bé, ànsia, què passarà?...), i, si tot és prolongat, pot acabar tornant-se malestar físic, podem somatitzar-ho. Això ja són paraules majors. Contra tal estat de coses la millor recomanació, diuen els savis de la casa, és assumir la responsabilitat de la faena, assumir la rutina com a normal. Què li farem!

Tanmateix, també ens pot assaltar allò de “que treballe Rita!” Sí, Rita la Cantaora, que no sabem qui serà, però que sempre tenim a mà per a endinyar-li els marrons. Farteta estarà ja, la pobra! I ja que estem en estos afers, tampoc són d’emular les sonades entrades o reentrées de personatges singulars, com el Rodrigo Rato o Zaplana o els Pujols, a tants bancs, jutjats, o retirs enreixats.

Com igualment impressiona que, en la seua reentrée, ningú dels Governs no sàpiga res per què es moren els peixos de la Mar Menor, on arriben 5.000 kg de nitrats diaris (per art o permís de qui?); o per què es desembassen les preses d’aigua del nord; o per què el rebut de la llum se n’ha apujat pels núvols; o per què la Reforma i retallada laboral de Mariano Rajoy es va fer sense diàleg ni consens dels agents socials, i ara la possible supressió o reforma de la Reforma Laboral ja fa dos anys que no es porta a terme perquè, diuen, s’ha de fer amb diàleg i consens de les parts... Què passa aquí?...

I, clar és!, no passa res, diuen. Ens encaminem o ens encaminen, amb la reentrée, a fer plans o a perseguir nous projectes: estudiar idiomes, fer esport, fer dieta, començar ioga... Tot, per rearmar-nos individualment, no pensar ni preguntar massa, perquè el retrobament amb el personal, amb el treball i la rutina, o amb les coses d’Estat, se’ns puga fer una mica més portable, no direm ja més agradable. I és que: “res costa més treball que viure sense treballar”, encara que “el treball és tan dolent, que paguen per fer-ho”. I... “un Govern desvariat no s’arregla amb una oposició boja i més desvariada, sinó amb un electorat amb memòria”.