Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bruce Springsteen

Bruce Springsteen REUTERS

Un Bruce Springsteen entrajat i de rigorós dol cantant amb la seua veu rascada el I’ll see you in my dreams amb guitarra i harmònica va ser la imatge del vint aniversari del 11S. No només pels encantats fans de ‘The Boss’. «Tinc la guitarra ací al costat del llit / tots els teus discos favorits / i tots els llibres que llegeixes / i encara que la meua ànima es dividisca entres costures / et veig en els meus somnis», diu la segona estrofa de la cançó que va escriure l’any passat, en plena pandèmia, i que és l’última de l’imprescindible l’àlbum Letter To You. Una mena de cantata bressol que plora pel dolor davant la pèrdua d’un ser volgut i la nostàlgia que provoca mirar totes aquelles coses materials que els unien. Nascut en una família obrera d’ascendència catòlica de New Jersey, Springsteen fa un final sobrenatural a la cançó elegida per homenejar a les víctimes, una creença en el retrobament amb l’amic quan ell també falte, que no afecta la seua potència com himne sanador, lliure d’ardors guerrers.

Amb independència del bon gust de triar al ‘boss’ per la banda sonora de l’acte de record als morts de l’atemptat de les Torres Bessones que feia la volta al món en directe, s’ha d’admetre que la factoria de la Casa Blanca és experta en calar relats emotius entre els seus ciutadans, i més enllà. Això no s’aprén, per molts màsters de l’univers i cursets de ciències polítiques. N’hi han determinats moments en l’esdevenir de les societats col·lectives que necessiten certa solemnitat, d’apel·lar a la raó dels sentiments per enfortir els llaços de solidaritat compartida. Una cosa que sembla tan senzilla és difícil trobar-la en els nostres governants, tan freds i distants, mesurats i encartonats, gens empàtics en definitiva. Ningú sap com serà el futur, però a punt de fer els dos anys d’una pandèmia sanitària, econòmica i social, les teràpies individuals funcionen. Cadascú s’ha buscat la seua i la gent amb qui compartir-la. Són com els propòsits del nou curs, o de l’any nou, la il·lusió per un repte, o les ganes per instaurar el benestar en el cercle més pròxim.

Somnis, en definitiva.

Compartir el artículo

stats