Ho sap tothom que ha anat a escola: la lletra grega ‘pi’ és una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre. I una constant és també la voracitat dinerària del gremi dels bisbes. Si en matemàtiques ‘pi’ és un número irracional i infinit, l’afany de lucre dels mitrats és també irracional (perquè, no sent el seu regne d’aquest món, es preocupen del més ençà en lloc del més enllà) i infinit (perquè són insaciables i no en tenen mai prou). Han deixat de cobrar delmes, primícies i oblacions, però xuplen de la mamella de l’Estat amb un ‘morro’ de Maria Santíssima. I és que són l’hòstia! He dit hòstia? Eixa peça de pa molt fina i sense llevat? Doncs, en la rodonesa de l’hòstia també està ‘pi’ .
No sóc gens original si dic que a l’Església Catòlica l’han de sostindre els seus fidels. I més quan els titulars de la franquícia (eminències reverendíssimes es fan dir) subvencionen altaveus d’extrema dreta com 13TV. Demane, dic bé, demane, que l’Estat tanque l’aixeta i qui vulga mitjans partidistes que ho pague de la seua butxaca i no de la de tots. En fi, que llig com balafien els diners públics aquests paràsits de capa pluvial, birret roig i sabata fina i m’entren ganes de demanar-li a Déu —en el que no crec— que els castigue a les calderes d’en Pere Botero, i els tinga rostint-s’hi a foc lent tants dies com decimals té el número ‘pi’.
La cobdícia dels monsenyors presumptament dedicats al servei de Déu és inacabable com el número ‘pi’. Immatriculen immobles indegudament gràcies a una llei franquista de 1946. I, devots de sant Zaqueu (’Saqueo’, en valencià castellanitzat), imiten sant Dimes àlies ‘el lladre’ i es mouen més que sant Vito pels registres de la Propietat. Fins 2015, que ve ‘san se acabó’ derogant la llei hipotecària d’Aznar que facultava els bisbes com a notaris per registrar els béns a nom de l’Església. Béns que hauran de revertir al patrimoni públic. Així que, catacric-catacrac, aquesta història està lluny d’arribar al seu final.
