Ja fa temps que la promiscuïtat entre el Partit Popular i alguns membres de la cúpula judicial fa trontollar la confiança dels ciutadans amb el món de les togues. Sembla que a alguns dels magistrats que ocupen les més altes instàncies de la justicia els ha costat poc oblidar el que deia Justinià:Justicia es la voluntat constant i perpetua de donar a cadascú el que li es degut”, i han decidit que, des de la seua alta trona de justiciers, seran ells els intèrprets de la llei a la seua manera. Això si, afavorint als seus, als seus conmilitons de pensament, agraint-los així la trona on els han col·locat.

Com vostés ja coneixen el CGPJ fa més de 1.000 dies que tenía que haver estat renovat, no ha pogut ser perquè al Partit Popular li va molt bé amb la majoria que ara té aquest organisme, presidit pel magistrat Lesmes, que deu el seu càrrec al Partit Popular, un càrrec amb 142.000 euros anuals de sou, més cotxe oficial, dietes i secretaries. Guanya bastant més que el president del Govern. Podria dimitir, però no ho farà,el Partit Popular el necessita al front del CGPJ i del Tribunal Suprem.

Si a algú li queden dubtes sobre la promiscuïtat entre el Partit Popular i la Justícia van quedar esvaits fa uns dies a la portada del diari del grup Planeta on Enrique Lòpez afirma que “el PP té el recolzament de la majoria de la carrera judicial”. “Si en vols més para el cabàs”, que diria la iaia Vicenta. Aquest López es un bocachanclas, a més a més de ser el número dos del Govern Ayuso i portaveu de Justicia del PP.

Aquest també ha fet la carrera sota les ales de la gavina carronyaire, va oposar-se al matrimoni homosexual, a la llei de Violència de Gènere, a la de Memòria Històrica i a l’Estatut de Catalunya. Amb un pensament totalment escorat a la dreta més extrema, fou recusat pel PSOE en un dels judicis de la Gürtel, i els seus mateixos companys el van apartar del cas, però va poder mostrar clarmenet la seua ideologia en ser un dels tres magistrats que van condemnar a Valtonyc.

Tan escricte quan vesteix la toga, en arribar la nit es converteix en un pinxo de banlieue, es vesteix la xupa de cuir i amb la moto es llança a “apatrullar” la ciutat. No hi ha semàfor que l’ature, i, com el seu amic Aznar ningú li ha de dir els cubates que pot prendre. Aquesta fanfarronada li va costar el lloc al Tribunal Constitucional quan feia un any que hi era, el va parar la policia conduint sense casc, botant-se un semàfor i amb més graus etilics dels correctes. Els vesteixes amb una toga amb punyetes i es creuen els amos del món.

El PP i una part de la judicatura son així, des del bressol estan acostumats a ser ungla i carn amb el poder polític. Aquest López, motard, no es un cas aïllat de la connivencia entre polítics del PP i jutges. El novembre de fa tres anys Cosido, aleshores senador, i abans Director General de la Policia, amb la prepotència per bandera, va enviar wasaps als seus col·legues senadors explicant que havien pactat amb el PSOE que Marchena sería president del CGPJ i el TS, que el PP manaria a la Sala Segona, encarregada de jutjar els polítics i el Govern, i que tindrien la presidència de la Sala que jutja als partits polítics. Altre bocachancla ple de prepotència,

L'escàndol es tan gran que les quatre associacions de jutges espanyoles han fet un comunicat de protesta que no ha tingut cap ressó entre els implicats, Ningú ha dimitit. No es el seu estil.