Fa només quatre mesos que la Comunitat de Madrid va tindre eleccions autonòmiques. Unes eleccions convocades amb una certa urgència per Isabel Díaz Ayuso, que va centrar tota la seua campanya electoral amb aquesta paraula: llibertat.

Com sabem, va guanyar les eleccions i, amb el suport del partit ultradretà, està governant aquesta comunitat autònoma. I ho està fent d’una manera tan lliberal que realment fa por.

La seua arrogància ha corromput una preciosa paraula, per a convertir-la en una expressió que permet tota classe d’excessos verbals i no verbals. «La homofòbia solo està en la cabeza de la izquierda. Madrid es respetuosa», és una de les últimes frases d’aquesta dona just uns dies abans que una manifestació de la ultradreta amb símbols feixistes i braços en alt, recorreguera el barri de Chueca en Madrid, amb crits de «Fuera maricas de nuestros barrios» o «Fuera sidosos de Madrid», mentre eren escoltats per la Policia Nacional. Situacions com aquesta són el resultat d’afirmar, per exemple, que «Yo no estoy frente a Vox, estoy al lado de Vox», gràcies a qui governa.

De línia dreta dura, no s’oculta per a res d’algunes decisions com per exemple la de no derivar a persones grans als hospitals i deixar-les morir a les residències per a després culpar a Pablo Iglesias, en aquell moment vice president segon del Govern i ministre de Drets Socials i d’Agenda 2030 d’Espanya, i quedar-se més ampla que llarga.

El seu desvergonyiment li portarà molts problemes en un futur no massa llunyà. Recordem que quasi (crec) tots els presidents i presidentes del PP han tingut o tenen encara problemes amb la justícia i que és el seu partit, el PP, qui no vol, interessadament, renovar el Consell General del Poder Judicial.

Ara ha començat la campanya per a dirigir el PP de la Comunitat de Madrid amb el vistiplau d’Esperanza Aguirre, que avisa a Ferraz que està sota la seua protecció i que ha afirmat que a la direcció del partit hi ha molts «niñatos y chiquilicuatres», en clara al·lusió a qui done recolzament a qualsevol altra opció que no siga la de Díaz Ayuso.

La privatització de la sanitat pública o l’educació pública són altre de les seues senyes d’identitat pròpia quan, per exemple, va contractar empreses com a seus per a la vacunació massiva contra la covid. O les seves permanents desavinences amb el president del Govern, Pedro Sánchez, l’han convertit en una mala còpia del ‘trumpisme’ a l’Estat espanyol.

Una dona acostumada a fer el que vol i que dins de la seua ‘llibertat’ va a fer-li un pols a Pablo Casado, cada vegada més feble i amb unes ànsies per governar que amb prou feines pot dissimular.

Així les coses, i amb el vot de la majoria del poble de la Comunitat de Madrid, Díaz Ayuso ha aconseguit que la preciosa paraula ‘llibertat’ s’haja convertit en sinònim de desvergonyiment.

Esperem que aquestes formes de fer política no s’estenguen com una taca d’oli.