Manspreading és el terme referit a l’obertura exagerada de les cames que alguns mascles adopten en seure al transport públic. De vegades, l’arc de les seues extremitats és tan enorme que envaeixen els seients del costat i n’obliguen les ocupants a recargolar-se. Què ocorreria si un dia dos o tres d’aquests homenots segueren junts i decidiren delectar-nos amb una exhibició d’entrecuix? S’ofendrien? Es reptarien a colps de malucs? O, en veure’s reflectits en els altres, s’espantarien de la seua mala praxi?

Els modals, els bons modals, són conductes que conformen el nostre autèntic DNI. La major o menor exquisidesa del tracte que ens dispensem en la intimitat va fermament lligada a la que reservem per a la resta de la humanitat. Quan optem per prescindir de les lleis socials deixem clar un missatge inequívoc: el nostre voltant ens importa un rave perquè nosaltres estem per damunt de la llei. Que és com dir fora de la llei.

Una societat rica en valors hauria de lluitar perquè qui ha perdut, o no ha arribat mai a adquirir, educació no tinga la més mínima oportunitat d’erigir-se en model a imitar. Ningú no hauria d’aspirar a assemblar-se al llimac assegut a una taula que, amb els ulls fora d’òrbita clavats en el menjar, mastegant com un bòlit d’aquest plat i del de més enllà, no para de parlar i parlar sense tindre en compte que qui comparteix àpat amb ell ha d’engolir-se la visió de la pasta en què s’han convertit els calamars, el glop de vi rosat, l’encisam i la cullerada de maionesa passejant per la cavitat bucal ben oberta. Cap jove no hauria d’estar en contacte amb aquell petimetre que no agraeix quan li aguantes la porta; que posa la música a tot volum de matinada; que espenta i es cola en la cua, que interromp sense miraments l’interlocutor. Cap criatura no hauria de trobar normal l’absència absoluta en boques paregudes a musells, d’un Bon dia, un Adéu o un Perdó. Ni hauria de voler apropiar-se dels gestos obscens dirigits al món que solen aguaitar per les finestres d’alguns cotxes.

Els bons modals són la base més senzilla del respecte i el bastiment humil de la convivència. És vital recuperar-los, i ens n’hauríem d’ocupar ja. Per favor. Gràcies.