Açò va anar i era una de les majors estafes continuades de la història. Perpetrada per les empreses elèctriques amb la complicitat de tots els governs espanyols. Tot va començar a ordir-se amb Felipe González –modèlic lacai del capitalisme–, quan va encetar la privatització d’Endesa, empresa pública estratègica en el sector elèctric.

Així passava a mans privades un recurs bàsic per a l’economia, el medi ambient i el benestar social, amb el pretext que la competència reduiria els preus de l’energia. Un principi doctrinal del neoliberalisme més fals que un euro de fusta. Un procés que seria continuat per l’exfalangista J. M. Aznar i completat pel mal·leable R. Zapatero.

Com a resultes, la factura de la llum ha anat augmentant durant tres dècades d’una manera incessant. Una pujada desgavellada en relació a la capacitat econòmica de la majoria de les famílies. Ha passat dels 25 euros mensuals de mitjana de finals dels anys 90, fins als prop del 100 euros actuals. Un letal 300 %. Només des del 2018, el preu de la llum ha crescut 4 vegades més que els jornals i 6 més que les pensions. Increïble, però sagnant. I tot, gràcies a actuacions facilitades per polítics de tots els colors, submisos a un capitalisme d’amiguets, associat a unes portes giratòries inexistents en altres països del voltant.

La gran mentida de reduir els preus de la llum gràcies a la privatització ha quedat al descobert. A França, Itàlia, Suècia, Alemanya o Suïssa no han estat tan rapinyaires i han mantingut una empresa pública d’energia amb capacitat d’influir en els preus i de revertir beneficis en polítiques socials. Un capital públic tirat per l’aigüera de la idiosincràsia hispana.

I per a més inri, les mateixes empreses que s’estan aprofitant d’uns preus abusius per l’actual sistema marginalista són les que estan forçant una alternativa oligopòlica de les noves energies renovables. Controlen tots els sistemes de generació elèctrica: nuclear, solar, eòlica, cicle combinat amb combustibles fòssils... I pretenen ser les majors beneficiàries dels fons europeus de recuperació. Mentrestant, 150.000 famílies pateixen desnonament elèctric.

En aquest panorama, les darreres mesures del Govern per a rebaixar els preus de la llum arriben tard i són insuficients. I reduiran substancialment els ingressos de les arques públiques. A tot estirar, diuen que podran abaratir la factura elèctrica actual d’un màxim del 20 %. Una pírrica solució perquè els preus encara es mantindrien moltíssim per damunt de fa 12 mesos. Jugada mestra de les empreses elèctriques que en aquest tira i afluixa hauran augmentat descomunalment els seus beneficis.

Les prioritats indefugibles passen per l’estalvi, la col·lectivització-socialització de les elèctriques i la implementació d’un model 100 % renovable: termosolar, mareomotriu, eòlic, hidràulic en xicotets salts, biomassa, geotèrmic... i dur a terme d’immediat la revolució solar de les teulades, tècnicament possible avui en dia i suficient per a garantir el subministrament. Actualment, més d’1/3 dels edificis poden autoproduir energia fotovoltaica. Si al Vietnam ha estat possible instal·lar-ne una potència equivalent a set centrals nuclears, en menys de sis mesos, perquè no ho podem fer nosaltres?