Aquest dies el fenomen anomenat “botellot” ha emplenat moltes pàgines als mitjans de comunicació i també a la premsa audiovisual. Especialment per fets ocorreguts a ciutats grans com València, Madrid i, els darrers dies, Barcelona on les festes de la Mercè han estat aprofitades per milers de joves per eixir als carrers a “fer botellot”, que no és altra cosa que ajuntar-se amb molts més joves, coneguts o desconeguts, per trasegar, mentre el cos aguante, la ingestió d’alcohol, moltes vegades de la pitjor qualitat. Nihil novum sub sole, aquesta disbauxa alcohòlica també ha estat present en la manera de divertir-se d’anteriors generacions.

 

Els de la meua generació no vam fer “botellot”, som la generació del “guateque” o la “reunió”, els diumenges sempre teníem el pis que alguns pares ens deixaven mentre ells anaven al cinema, o un local que algú ens prestava de manera precària, i amb un “tocata” i uns discos llogats a una tenda del carrer Juan de Mena passàvem les vesprades dominicals tractant d’apropar-nos, més del que ens deixaven, a l’amparito” de torn mentre els maldestres pel ball s’encarregaven d’anar posant la música, I l’alcohol no faltava, una ginebra infecta, un whisky fabricat a Segovia, o un brandy, encara no havíem tastat el conyac francés, no podíen faltar en aquelles festetes de vesprada dominical. I ens emborratxarem, i tant. I, algunes vegades, ens enamoràvem, teníem les hormones en efervescència. I tornàvem a casa, sense haver molestat a ningú, tan sols els nostre fetge patía per aquells excesos etílics. I en tornar a casa dels pares, anàvem al llit pensant que l’endemà, dilluns, haviem de tornar a la feina,

 

Molts del que ara fan botellot en anar a dormir, a casa dels pares, pensen que encara els queden anys per emancipar-se, si es que algún dia podran fer-ho, no han de pensar en matinejar el dilluns per anar a treballar perquè no tenen feina, i si la tenen sol ser precària i amb un sou de misèria. Altres acudiran als centres d’ensenyament pensant en el negre futur que els espera, son la generació més preparada de la història, mentre altres hauran llençat la tovallola i ja ni estudien ni busquen treball.

 

I una mínima part dels joves d’aquesta generació dels NI NI (ni treballa ni estudia) es convertiran en delinqüents, i també aniran a fer “botellot”, “a rio revuelto ganancia de pescadores”, i convertiran en noticia la resta de joves que tan sols volen passar una estona bevent, trobant altres joves i divertint-se. No es pot acusar als joves de vandalisme quan aquestes actuacions tan sols son d’una minoria, que, de vegades, arrastra alguns quants a fer bretolades.

 

Però tampoc poden excusarse ni en el negre futur que els espera ni en la falta de llocs per divertir-se, ni en el llarg confinament. Estem davant un problema que ha vingut per quedar-se, i la solució no pot ser tan sols policial. Hi ha una manca de respecte a l'autoritat, a la dels pares,  a la dels mestres, i a la de les forces de l’ordre públic. Cal que uns i altres recuperen davant el jovent el respecte perdut, començant pels pares. En uns anys anem a tindre un greu problema d’alcoholisme juvenil que tan sols pot aturar-se mitjançant l’educació.

 

La pilota és ara a la teulada de les autoritats, que no han sabut, al menys a Barcelona, preveure el que podia pasar a una concentració amb tanta gent, Albert Batlle, responsable municipal de Seguretat va declar que era previsible la gentada que es va congregar, pero no va canviar el dispositiu. Va haver-hi vandalisme, ferits i detinguts. No es pot culpabilitzar al col·lectiu jove, però si demanar-los que actuen amb responsabilitat perquè seguir a la “manada” no els durà en lloc. Erradicar el “botellot” es qüestió d’educació i de mesures polítiques