Dissabte passat, a Castelló de la Plana, tingué lloc la tretzena Jornada d’Onomàstica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Enguany dedicada als noms urbans. Els topònims són com les càpsules del temps que, influïts per Hollywood, ara s’amagen en els barandats quan fem una reforma: un testimoni de com fórem.
Els noms dels nostres carrers, carrerons, avingudes, baixades, passejos, passatges, pujades, rambles, rondes, travessies i vies, com compila el gran Jesús Bernat en el blog Imatgies, ens parlen de l’espai sobre el qual s’assenta el poble, el relleu; de les relacions amb els pobles veïns, quins eren els camins que transitaven; del comerç i les activitats econòmiques: els forns, els molins, el mercat; les famílies que els habitaven: llinatges i malnoms dels propietaris. Un espai tancat sovint amb portes protectores que els últims segles s’ha desplegat sobre eres, horts i basses tot urbanitzant un paisatge rural cada vegada més engolit per l’urbs.
Escric des d’un dels carrers més antics del meu poble, l’antic camí a Albalat convertit en carrer (carrer Balat, en diem), oblidant que el topònim àrab ja significa això mateix: al-balat: el camí. El meu és un poble orgullós del seu passat, que conserva topònims lligats a l’espai rural que ha asfaltat: carrer de la Séquia dels Plorons, placeta de les Tres Moreres, que recupera el nom de partides que ha engolit, carrer Berca, carrer Muntanya... i que ha reservat un espai pròxim al lloc de la trobada de la mare de déu per a homenatjar els balls de la processó que l’han feta famosa: carrer de la Muixeranga, carrer del ball dels arquets...
Algemesí tingué la fortuna de disposar d’un home savi i bo que ha dedicat la vida a fer la crònica del nostre poble. Devem a Josep Antoni Domingo la iniciativa de posar els endònims amb la fórmula «antic carrer de...» al costat dels noms que la dictadura va manar canviar. Així va ser molt més fàcil recuperar-los amb la democràcia. Encara ens queda camí per fer, volem veure més dones en els rètols de carrer i ho farem amb cura, atenent els criteris que aconsella l’Acadèmia, sense perdre de vista que, en paraules del mestre de tots, Emili Casanova, els topònims són patrimoni immaterial de tota la societat.
