Pràcticament totes les ciutats europees han incorporat plans de conversió en zona de vianants, limitació de trànsit rodat i millores dels transports públics. Fins i tot polítics que estaven en contra d’estes actuacions, les incorporen a la seua gestió a causa de la creixent conscienciació social en temes mediambientals, principalment entre els més joves. En este procés de plans de reducció del trànsit i, sobretot, d’impuls a les zones de vianants, les associacions de veïns han jugat un paper realment fonamental. Ara bé, la política de fer ciutats al servici de les persones no sols consistix a fer carrers per als caminants i carrils bici, sinó que ha d’anar acompanyada d’altres actuacions, com ara les inversions i millora dels transports públics.

En este sentit cal reconèixer que, en l’àrea metropolitana de València un dels principals obstacles per a la reducció dels desplaçaments en automòbil és la deficiència dels transports públics; problema del que se n’ha fet ressò este periòdic, Levante-EMV, organitzant fòrums i debats sobre la gestió del transport metropolità, però també informant de les aspiracions de l’alcalde de Mislata perquè el Consell assumisca la gestió de l’EMT, com les condicions per a la transferències de la Rodalia de Renfe. Símptomes tots d’un desajust entre les necessitats de la ciutadania i la realitat que, en matèria de rodalies està oferint l’Administració.

Ara bé, si el problema de desplaçaments urbans és consubstancial a totes les grans metròpolis contemporànies, en el cas de Burjassot la situació s’agreuja exponencialment. Esta ciutat està comprimida per dos línies de l’antic trenet que es bifurquen des de l’estació de l’Empalme, de manera que la ciutat està asfixiada entre estes vies de tren. El setge viari es completa amb l’autovia del Túria que separa la ciutat en dos parts i el cinturó de ronda nord que l’aïlla de València. No deixa de ser curiós que, esta ronda en el terme de València discorre en superfície i a Burjassot és una autèntica autovia amb cinc carrils per sentit amb els automòbils circulant, segons el tram entre 100 i 80 quilòmetres per hora. De manera similar, davant la ciutat de València l’autovia del Túria deixa de ser via ràpida per esdevenir avinguda.

I, pel que respecta a la gestió del metro, hem de tindre en compte que l’augment de la freqüència de pas dels combois ve limitada pels passos a nivell, per la qual cosa des de fa molts anys les associacions de veïns estan lluitant pel soterrament de les vies; també per a evitar accidents. No són meres paraules: són massa les morts ocorregudes en el que va de segle com per a remetre este tema a embolics burocràtics, excuses tècniques i, sobretot, financeres. És cert que, a mitjans de setembre es va obrir per fi, després de molts anys de retard, el soterrament sota el carrer València. Fem un poc d’història: quan es va reformar l’estació de l’Empalme, l’associació de veïns Nucli Antic i l’Almara ja es va oposar al projecte. Vam dir que l’estació nova hauria de ser soterrada i que calia aprofitar les obres per a soterrar el tram des de Palau de Congressos fins l’eixida de Godella. D’eixa manera hui no tindríem una muntanya russa de tren, una línia que puja i baixa en un llarg tram, més dos ponts absurds. Resultat: no s’han deixat espais lliures ni ha millorat en res l’entorn urbà.

És cert que la Conselleria de Transports durant l’Administració Popular arribà a presentar projectes de soterrament, i també ho és que finalment van quedar en no res. Els ponts absurds que es van construir es van pagar amb fons públics que, per descomptat, s’hagueren pogut invertir en el soterrament integral de les vies. És urgent que puguem tindre, tant Burjassot com Godella, l’espai urbà lliure, tan necessari, de vies i disposar d’un passeig que recórrega tots dos municipis: el que deixarà lliure l’actual infraestructura ferroviària.

En este mateix periòdic Carmen Vila ha recordat com, des de l’Administració es tracta a les associacions de veïns d’«obsoletes»; però la realitat és tossuda i, es vulga o no, qui seguix a peu de carrer assenyalant com al rei nu, la veritat i reclamant solucions, és el moviment veïnal. Per a nosaltres continua sent una prioritat el soterrament de les vies en tot el poble de Burjassot. A més, ara és una bona ocasió perquè estan arribant els fons europeus i, una de les prioritats, és el foment del transport públic. No hauríem de deixar passar esta oportunitat d’aconseguir per fi un soterrament complet de les vies, perquè és lamentable que, en ple segle XXI tinguem passos a nivell en poblacions tan importants com esta. La pregunta és: qui reprendrà la bandera del soterrament?