Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Maixabel Maixabel

Vaig anar al cinema amb un amic de Juan María Jaúregui, el company de vida i de complicitats de Maixabel Lasa. Abans d’apagar-se els llums em va contar un dinar a casa de l’exgovernador civil de Guipúscoa, on un altre amic valencià va fer paella. Sembla que l’arròs fet a Sant Sebastià va agradar molt, perquè els amfitrions van acabar cantant. «En eixir vaig anar directe a comprar-me un disc de Mikel Laboa», recordava. Sí, Jaúregui era euskaldun, com Lasa. Els dos havien militat contra el franquisme, inclús havien format part de la primera ETA. Després passaren a les files comunistes i més tard a Euskadiko Ezkerra, el partit de Mario Onaindia, Kepa Aulestia i Juan María Bandrés, que majoritàriament es va integrar en el PSE-PSOE, tot i que alguns dirigents van acabar en EA i fins i tot al PNB. A més Jaúregui va ser l’impulsor de l’esclariment dels crims dels GAL, en concret del cas Lasa i Zabalza que va implicar al general Galindo, el màxim responsable de la Comandància de la Guàrdia Civil a la caserna d’Intxaurrondo.

Temia ser una víctima del terrorisme d’estat, però de res va servir ser un demòcrata declarat perquè ETA l’assassinarà per l’esquena el 29 de juliol de 2000, quan havia viatjat a Tolosa (vivia a Xile) per a celebrar les seues noces d’argent amb Maixabel, mentre feia un café amb el cap d’informatius d’ETB Jaime Otamendi, en la cafeteria del frontó Beotibar. Onze anys més tard Maixabel rep una petició d’un dels assassins per entrevistar-se amb ella a la presó després d’haver trencat amb la banda terrorista. Tot i els dubtes accedeix a trobar-se cara a cara amb les persones que van posar fi a la vida de qui havia estat el seu company des dels setze anys.

D’això va la pel·lícula d’Icíar Bollaín protagonitzada per Blanca Portillo i Luis Tosar. Del valor del diàleg fins i tot amb qui t’ha arruïnat l’existència, com pas previ al perdó. En un temps on l’odi tensa moltes situacions quotidianes, l’exemple d’una dona basca s’ha viralitzat gràcies a un film que va rebre una gran ovació després d’estrenar-se en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. Com en la cançó Txoria txori de Laboa, mai cal tallar les ales a res, com ara a la possibilitat de grans acords.

Compartir el artículo

stats