El 9 d’Octubre commemorem la nostra diada nacional entre la festa, la lluita, la reivindicació i el record. Enguany recordem totes les víctimes de la COVID-19, una pandèmia que ha tingut uns efectes dramàtics al País Valencià i arreu del món, no només sanitaris, també econòmics i socials. Ara és el moment de la recuperació, no per tornar a la vella normalitat, com en diuen, sinó per deixar enrere la precarietat, les desigualtats i l’exclusió social i per avançar en el procés de transformació i emancipació social i nacional. Per això volem destacar la necessitat d'articular polítiques socials, laborals i econòmiques favorables a les treballadores i treballadors, a la majoria de la societat. Ara més que mai són necessàries per fer front a les seqüeles de la crisi del 2008 sumades a les de l’actual sindèmia. L’escut social que s’ha aplicat durant els darrers mesos les ha pal·liades però ha estat insuficient. Cal anar més enllà si es vol plantar cara a les polítiques neoliberals i als intents de les elits de sostraure'ns els drets socials, laborals, econòmics i nacionals.

Per una altra banda, les valencianes i valencians necessitem, amb urgència, un nou finançament que pose fi a l’espoli fiscal i la manca d’inversions i que servesca per millorar la nostres condicions de vida, garantir els drets i les prestacions socials, potenciar els serveis públics i aprofundir en el nostre autogovern. No podem esperar per més temps, ni caure en el parany de noves promeses i calendaris que mai no es compleixen. Avui exigim un nou finançament, la sobirania fiscal, la condonació del deute, però demà, despús-demà, cada dia, i també el proper 20 de novembre, el poble valencià tornarà a reclamar-lo amb força i coratge, de manera massiva i contundent, i ho continuarà fent fins a aconseguir els seus justos i peremptoris propòsits. Hem de reforçar el nostre autogovern, aconseguir la transferència de noves competències, amb els recursos corresponents, per tallar fils i evitar que d'altres decidesquen per nosaltres en assumptes que són cabdals per al nostre futur.

Reivindiquem a més una política lingüística efectiva que requereix, des del nostre punt de vista, d’un gran Pacte Social pel Valencià, la promulgació d’una llei d’igualtat lingüística i la dotació de recursos suficients per la promoció i l’ús del valencià. L’avantprojecte de la llei estatal de l’audiovisual, l’anunci del president Sánchez al Foro A Toxa sobre la “lengua común”, les declaracions de la ministra d’educació Pilar Alegría sobre la presència del castellà a les aules i les amenaces de la dreta i l’extrema dreta espanyola de derogar les normes legals a favor del valencià són preocupants i exigeixen una resposta valenta i clara de la Generalitat i de tota la societat valenciana. Nosaltres ho tenim clar, hem de teixir aliances amb la resta de països que tenen llengua pròpia per mobilitzar-nos, enllaçar-nos i donar una resposta conjunta davant les polítiques que pretenen l’assimilació cultural dels nostres pobles.

En aquest context, considerem que és el moment d’avançar, de fer passos i camí avant per unir les nostres veus i les nostres voluntats, per guanyar drets i llibertats i construir un País Valencià de tots i per a tots, per a les persones que han nascut ací i per les nouvingudes que ens enriqueixen com a persones i com a poble. És hora que treballem i sumem forces i esforços per aconseguir una societat més lliure, més justa i més igualitària.