Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Antonio Gómez

La claraboia

Antoni Gómez

Neandertals

No hi ha dubte que la visió de la història, o de la prehistòria, que tant se val, canvia segons l’època i el moment històric. Les certeses que tenim ara qui sap si d’ací a alguns anys seran refutades per conspicus investigadors, historiadors, antropòlegs o paleontòlegs que posaran en solfa les creences, els mites i les referències culturals i científiques de la postmodernitat. Ara la ciència cataloga i classifica amb la certesa que ofereix la tecnologia i les sofisticades disciplines que emprem per a analitzar el passat, però tot i això no deixa de ser una visió pròpia d’una època que qui sap si canviarà o no en el futur. De fet, un dels grans mites que formen part de la mentalitat actual és el del progrés permanent, gràcies a la ciència i la tecnologia, que possibilitarà l’evolució constant de la humanitat. Tanmateix, cal ser prudents, si mirem el passat de la humanitat i els seus canvis culturals. Estem temporalment més a prop de la reina Cleòpatra, en època romana, que la mateixa Cleòpatra estava dels egipcis que construïren les piràmides de Gizeh.

Ve a compte aquesta introducció perquè la visió que teníem sobre els avantpassats neandertals està canviant radicalment si observem els resultats que avesats paleontòlegs han publicat els últims anys en revistes especialitzades, llibres de divulgació o han aparegut en entrevistes, articles i reportatges als mitjans de comunicació. L’última novetat és la gran síntesi publicada recentment per Rebecca Wragg Sykes, titulada Neandertales (editorial Planeta). Una obra, elogiada per tothom, que s’ha convertit en un best seller mundial que posa en relleu de manera taxativa que aquells humans, que misteriosament s’extingiren fa 35.000 anys, no estaven tan lluny de nosaltres, contràriament als tòpics més freqüents que sempre els relacionaven amb una espècie inferior, cavernícola, endarrerida. Sabien organitzar-se per a caçar i recol·lectar, tenien rituals funeraris, respectaven els morts, tallaven la pedra amb tècnica: era una espècie humana que s’havia adaptat molt bé al medi ambient (en condicions climàtiques sovint molt dures) i, no debades, visqueren més de 400.000 anys.

Una altra publicació de gran interés és la d’Antonio Monclova Bohórquez, La conspiración del Neandertal (Editorial Almuzara). Monclova explica de manera concisa quin va ser l’origen de l’arrelat prejuí que teníem contra els neandertals. És a dir, de com els interessos personals, nacionals, culturals o espuris, al capdavall, van mediatitzar el coneixement prehistòric del segle XIX. El desembre del 1912 a Piltdown, a l’est del comtat de Sussex, a Anglaterra, va tindre lloc un dels grans fraus científics del segle XX: el conegut Home de Piltdown, trobat per Charles Dawson, una troballa que va gaudir d’un gran prestigi científic al llarg de dècades, era en realitat un crani de dona i una mandíbula d’orangutan introduïts artificialment com un engany.

Però l’Home de Piltdown era l’eslavó perdut necessari per a oferir una explicació políticament correcta del passat de la humanitat: desvinculava l’home blanc de la resta de races i fòssils en el procés evolutiu. Era, al cap i a la fi, una explicació supremacista amb la qual els paleontòlegs obtenien prestigi i reconeixement de la comunitat científica i social. Com a conseqüència, els neandertals eren la raça degenerada destinada a desaparéixer, eren les víctimes d’aquell escenari prehistòric.

Quaranta anys després es va descobrir el frau. I a hores d’ara, reivindicant la seua dignitat, el món científic, gràcies als avanços tecnològics i de les ferramentes d’investigació, està immers en un procés de redescobriment d’aquells humans, en realitat tan pròxims a nosaltres, que van conviure amb l’Homo sapiens uns 10.000 anys. I encara més, per als supremacistes actuals que creuen en la superioritat d’unes races sobre les altres, cal dir, per a més inri, que les mostres d’ADN diuen que hi va haver encreuament entre ells.

Amb altres paraules, que tenim ADN dels neandertals en la nostra genètica. Ells són ara el testimoni de la fal·làcia d’una època, dels seus prejuís racials, que encara perduren en molts casos, lamentablement. Si de cas, ens mostren la supèrbia dels sapiens dominador, de com construeix la història, o la prehistòria, sense la humilitat necessària per a veure amb claredat l’esdevenir de la humanitat.

Compartir el artículo

stats