El divendres 22 d’octubre tenim l’oportunitat de participar en una imprescindible manifestació en defensa del medi ambient valencià. No podem permetre una agressió com la prevista en el projecte d’ampliació del Port del cap i casal. Després de mesos en forçada hivernació reivindicativa per les restriccions dels drets socials derivades de la pandèmia, ara és el moment d’omplir places i carrers. De fer recular uns propòsits catastròfics per a l’Albufera, les nostres platges o per a sectors bàsics per al futur, com és l’agricultura de proximitat de l’Horta.

En uns moments declarats d’emergència climàtica, el PSOE prefereix continuar formant part dels problemes i no de les solucions, malgrat les contradictòries declaracions de Ximo Puig. Un president que pertany a un partit que funciona com el guardià dels interessos de les grans constructores, de les empreses elèctriques o dels lobbys immobiliaris sense despentinar-se.

Beure i bufar al mateix temps, no pot ser. No és ètic predicar contra el canvi climàtic i seguir plantejant projectes devastadors com l’ampliació del Port de València o la de l’aeroport de Barcelona, les macroplantes fotovoltaiques o la continuïtat de les perilloses centrals nuclears caducades, només per fer el cul gros als amiguets.

Les mentides tenen les cames molt curtes. Hi ha estudis científics que posen contra les cordes aquests projectes. Un dels redactors de l’Informe d’Avaluació sobre el Canvi Climàtic del Grup Intergovernamental d’Experts, Pep Canadell, ja va assenyalar que les ampliacions aeroportuàries de Madrid i Barcelona i del Port de València són contraproduents. I en aquest darrer cas, la pretensió de duplicar la seua capacitat és un clar atemptat contra el medi ambient.

Els beneficis que puguen rebre les constructores i les navilieres avui, serà la ruïna de la majoria demà. Unes obres faraòniques com les impulsades no tenen cap sentit a curt termini, ni tan sols en el model actual de transport i comercialització.

Fa anys que vam passar el pic del petroli, que ja comença a escassejar en una crisi definitiva. I la prova la tenim en els preus creixents del gas i les benzines. I els polítics ho saben. Coneixen perfectament les limitacions del creixement i l’inevitable col·lapse si seguim el camí actual, però s’entesten a portar-nos per la vora del penya-segat.

I en aquestes polítiques negatives a favor del canvi climàtic, el PSOE sempre va de la maneta del tripartit d’extrema dreta. El PSOE, el PP, Cs i Vox sempre voten conjuntament quan es tracta de tirar endavant projectes letals sense tenir en compte els límits planetaris. I estan disposats a fer front comú i a jugar brut, si cal. El Parlament Europeu acaba de rebutjar la proposició d’actualitzar la Declaració d’Impacte Ambiental que suposaria l’ampliació del Port –caducada més d’una dècada–, amb els vots del PSOE i del PP, contra el parer dels Verds i de l’Esquerra Europea.

Com diuen les organitzacions convocants de la manifestació del 22-O: Pensem global, actuem local. Això hauria de suposar emprar els diners públics en benefici col·lectiu. En polítiques de suficiència econòmica i de relocalització de la producció bàsica per tal de garantir un consum responsable que comence a fer inevitable el decreixement, l’única manera de respectar el medi ambient.