Abans de decidir-me afer d’advocat vaig treballar en una empresa de construcció i obres públiques, es tractava d’una companyia mitjana nascuda durant la dictadura la qual en pocs anys va eixir del no res a gaudir de moltes adjudicacions públiques, com solia ser habitual mantenia bones «relacions» amb funcionaris i tècnics. Doncs, el cas que comentaré va ser l’edificació del Institut de Secundària «El Cid Campeador» a València. L’empresa on treballava resultà adjudicatària del concurs que es deia públic, hi havia un projecte que l’havia gestionat el Ministeri a Madrid -recordeu com tot es cuinava al centre peninsular- i un arquitecte que residia a Mallorca, en tal situació, i donat que jo estava adscrit a la secció de contractació, la gerència em va encarregar que anés a esperar a l’arquitecte, aleshores aquest, només baixar del vaixell, em demanà veure el solar, li vaig dir que no sabia on hi era, llavors se’n anàrem al local de la companyia on resultà que ningú tenia les dades de on hi era.

El solar era aportació municipal, i el Ministeri feia l’edifici, aleshores decidirem anar al Ajuntament, així, férem les gestions i ni en urbanisme ni en educació sabien l’ emplaçament l’elegit; finalment, acaben al despatx del Alcalde, Adolfo Rincón de Arellano, el batlle tampoc tenia idea i va cridar al seu secretari particular, el qual al ser interrogat no ens resolgué el dilema, en eixos moments l’Alcalde exclamà: «Me cago en la p... Regalo un solar para un colegio y nadie sabe donde está». Quan en un dia o dos es trobà el lloc encara va haver més problemes a resoldre: les terres a ocupar estaven cultivades, hi havia uns arrendataris històrics que no havien estat indemnitzats o expropiats, per la qual cosa es negaven a abandonar les terres, doncs, que hi podíem fer? El tema anava més enllà de les meues reduïdes funcions, el Gerent prengué cartes en l’assumpte i ho va solucionar amb «duros» negociant amb l’advocat dels arrendataris que era un falangista reconegut, així la construcció del institut es va fer i quan es va encetar el curs resultava que no s’ havia previst el sistema de desaigües ni la connexió amb la xarxa de clavegueres així com que la orientació del edifici no estava pensada pensant en el sol a l’estiu i fred a l’ hivern.

Com podeu apreciar un clar exemple del inoperant centralisme a l’hora de planificar, amb una dolenta gestió, feta ignorant les necessitats i fent favors a uns i altres... Per a què ara alguns vulgueu re centralitzar, tornar a l’autarquia i als vents del imperi!