La festa del llibre torna de nou a les ciutats valencianes després dels ajornaments a causa de la pandèmia. Fires, places del llibre o fires locals, tant se val, la qüestió és el protagonisme del llibre en un acollidor ambient urbà que ha de ser motiu, necessàriament, d’alegria i celebració. La lectura, com diu el filòsof Joan-Carles Mèlich, és desafiament, transgressió i sentit de l’humor: una saviesa de la incertesa totalment oposada al pensament dogmàtic de l’absolutisme del coneixement. Cal llegir cada dia, ens farem més savis, ho passarem d’allò més bé, riurem o plorarem i els més receptius aprendran a morir. I sobretot, combatrem amb intel·ligència la catalèpsia gregària del llenguatge audiovisual.
A pesar de l’endèmica crisi econòmica i de lectors, sembla que el sector del llibre viu a hores d’ara un gran moment per l’increment de la facturació de les editorials respecte al 2019. El coronavirus ha tingut un efecte positiu en la venda de llibres. Una altra qüestió és la qualitat de les obres més venudes i el nivell crític de la comunitat de lectors. No obstant això, llegir sempre és llegir i reclama una actitud mental i un tempo determinat que sempre és refrescant perquè estimula la imaginació i el pensament abstracte, tan pansit en els temps que corren. Al País Valencià hem viscut recentment el fenomen editorial de Noruega (Llibres de la Drassana) de Rafa Lahuerta. Però hi ha també una generació de narradors de mirada europea i cosmopolita que invita a la lectura de les seues obres: Manel Baixauli, Francesc Bodí, Joan Benesiu, Jordi Botella, Núria Cadenes, Vicent Usó, Martí Dominguez, Xavier Aliaga, Joan Garí, Anna Moner, Rafa Gomar, Josep Franco, Esperança Camps...
Precisament, de mirada europea i cosmopolita, és l’obra assagística d’Antoni Martí Monterde. Martí havia publicat, entre altres, l’esplèndida Poética del cafè. Un espacio de la modernidad literaria europea (Anagrama). La novetat és ara Stefan Zweig i els suïcidis d’Europa (Lleonard Muntaner editor), premi Serra d’Or d’assaig, un magnífic treball que qüestiona l’europeisme i el pacifisme inalterable de Zweig en contra dels nacionalismes després d’analitzar els articles i els textos que va publicar a l’inici de la Primera Guerra Mundial. Zweig, un patriota austríac i pangermànic? Martí ens ofereix una visió desconeguda del gran escriptor vienès que després esmena com un error de joventut i que no resta mèrits al pacifisme dels escrits posteriors, conegut, sobretot, per la gran obra de memòries El món d’ahir.
Una altra de les recomanacions és la novel·la de Xavier Aliaga Ja estem morts, amor (Angle editorial). Després de publicar l’extraordinària història de l’oncle Antoine (Les quatre vides de l’oncle Antoine), Aliaga s’endinsa ara en una història fictícia d’introspecció familiar escrita amb un estil polit i madur, amb final inesperat, on planteja la importància de la ficció com a teràpia per a cosir «les costures de les relacions familiars». És a dir, la ficció com un acte de restitució i memòria a través del qual podem arribar fins i tot a la plenitud per a poder superar traumes i tragèdies familiars.
Finalment, last but not least, Alfons Cervera ha publicat Algo personal. Te ha picado alguna vez una abeja muerta? (editorial Piel de Zapa). En realitat, el llibre és un homenatge de l’autor a les seues lectures més estimades. Però, ara bé, és un homenatge fet del material d’enderrocament rescatat de les argúcies del capitalisme editorial, com l’autor assenyala, escrit amb el seu tarannà d’home lliure dels condicionaments promocionals. Una biblioteca d’escriptors i escriptores escollits amb la independència d’un autor, molt traduït i estimat a França i Alemanya, que gaudeix d’un bon nombre de lectors fidels que sempre acompanyen la lectura dels seus treballs. Ana Maria Moix, Montserrat Roig, Miguel Espinosa, Monique Lange, Ignacio Aldecoa, Max Aub, Carmen Nonell, Julio Ramón Ribeyro, José Avello...en són alguns, entre molts altres, dels insignes membres d’aquest recull heterodox de lectures íntimes. Al capdavall, llegir sempre ens farà persones més lliures i amb idees pròpies i ens allunyarà, si més no, de la caspa del gregarisme i el pensament únic.
