Dilluns 11/10/2021, dos dies després de la nostra Diada Nacional, Levante-EMV ens anunciava en primera plana que omplia la pàgina que: “La majoria de los valencianos se siente agraviada por el Gobierno central” i a l’interior concretava: “el 55% considera que la Comunitat Valenciana cuenta con un «trato injusto» del Ejecutivo central mientras que para seis de cada diez el Consell no es suficientemente reivindicativo”.

Sembla que alguna cosa està canviant perquè, fins ara… algú dubtava que el Regne d’Espanya tenia en els valencians els seus millors súbdits? Algú dubtava que érem els més lleials, els més entregats, els més fidels, els més espanyolistes… els més -en definitiva per la deslleialtat de l’Estat respecte els valencians- pixorros.

Diem que sembla però les rebudes a les recents visites madrilenyes a València encara contradiuen la tendència.

Només cal veure com eixe llaurador arruïnat del carrer Major del seu poble, arruïnat pel desistiment de les duanes en mans dels funcionaris espanyols, mesetaris castellans sense cap interés per defensar els productes agrícoles valencians, que en deixar passar tot tipus de productes contaminats enfonsen el camp valencià, diem sols cal veure a eixe llaurador arruïnat, que va anar a la Plaça de Bous de València a veure al seu líder en visita a la sucursal valenciana, diem com eixe llaurador valencià arruïnat, reia i aplaudia patèticament com un beneit, millor dit com un pobre desgraciat arruïnat, les paraules i brofegades del seu líder Pablo Casado, mentre este es pixava i defecava damunt de la seua llengua valenciana, la dels seus pares, la dels seus iaios. I parlem dels valencians arruïnats i espoliats que hi eren a la plaça de bous, perquè de la resta que l’omplien, forasters vingut d’arreu d’Espanya, eixos sí que estaven allí defensant els seus interessos.

Però que dir de l’altre visitant, este a la Fira València, del cínic i farsant Pedro Sánchez, que ve a la sucursal valenciana a supervisar el Congrés del PSOE. Este també estarà rodejat i corejat de submisos valencians, federals i republicans en la intimitat, als que ja els han advertit que en este Congrés -i en tots- Chitón! sobre la Monarquia. Adriana Lastra ha deixar clar que no prosperaran les iniciatives republicanes: "El PSOE es un partido que respeta el pacto constitucional de 1978, del que somos padres i del que somos garantes cada dia, perquè es el pacto que garantiza los derechos y libertades, y sobre la base deste principio estamos trabajando las enmiendas" I ha tallat qualsevol polèmica dient: "Este es un debate -monarquía o república- histórico en cada congreso. Y en cada congreso el PSOE saldrá defendiendo la Constitució que nos trajo la libertad". I sobre finançament el cínic de Sánchez ve flanquejat per l’alcalde de Toledo i president de Castilla-La Mancha, Emiliano Garcia-Page i pel president d’Extremadura Guillermo Fernández Vara per a neutralitzar els socialistes valencians, que malgrat tot, a l’igual que el llauro arruïnat de la plaça de Bous, no deixaran d’aplaudir com a pobres desgraciats espoliats, en el ben entès que al Congrés acudisca algú que no siga de la màfia socialista i no visca de la política. Perquè si són de la màfia, llavors estarà justificat l’aplaudiment. Llavors els pobres desgraciats espoliats seran els que continuen votant al PSOE. Ah! i com a cortina de fum per a la polèmica, l’espavilat de Sánchez ha admés com a tema estrella, la neura de l’amiga de Ximo Puig: l’abolició de la prostitució. De fet i com va dir Walter Benjamin, la socialdemocràcia son experts en això perquè, de sempre, resta asseguda en la porta del bordell a l’espera de… ‘les condicions objectives’.

I dels adlàters del PSOE que dir. Ells també tenen, com a bons súbdits valencians del Regne d’Espanya, que tindre els seus líders de Madrid de visita per les terres valencianes per a fixar a la clientela. Fracassada l’operació Podemos amb el ‘tigre de paper’, un altre farsant, que ha estat Pablo Iglesias, cal anar ja preparant la propera estafa a allò que ens estan ja venen com l’alternativa a l’esquerra del PSOE. Com la cosa no està encara encaixada del tot la visita ha estat doble: Yolanda Diaz i Iñigo Errejón rebuts per Mónica Oltra i Joan Baldoví, respectivament. En este cas la clientela disposada a ofrenar ‘noves glòries’ als visitants, ja no és el llauro arruïnat ni la màfia sociata, a esta propera estafa, que anomenan a ‘l’esquerra del PSOE’ els qui oferixen ‘noves glòries’ són el funcionariat -que veuen en la ‘comunista’ Yolanda garantia dels seus sous a costa dels que creen riquesa- i els professorets -als que se’ls fa el cul gasosa en escoltar a Iñigo parlar en català oriental- funcionaris i professorets que conreen amb primor Compromís.

Però encara ens queda uns altres valencians -una minoria insignificant, certament, comparada amb els que hem descrit abans- que també necessiten d’anar de la mà d’alguns forasters, perquè els hi dona vertigen d’anar a soles, lliures i sobirans, pel món. Estos no miren a Madrid, estos miren a Barcelona. I si per al llauro arruïnat, el sociata mafiós i els funcionaris i professorets amb bicicleta, la seua nació, a la que estan adscrits, implícitament o explícitament, és la Nació espanyola i a la que ofrenen ‘noves glòries’, per a estos que bavegen mirant a Barcelona, la seua Nació és una que descriuen com de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i anomenen Països Catalans i ens inclou als valencians. Doncs bé eixos també han tingut a la seua visita a la que han ofrenat també ‘noves glòries’: Elisenda Paluzie, que d’activista política a favor de la República Catalana en Catalunya -ara en hores baixes- travessa el Sénia per a esdevindre promotora cultural de la llengua i cultura catalana. Esta no s’ha ficat massa en política perquè per a estos valencians de Nació ‘no valenciana’, la política ja està en bones mans: PSOE, Compromís i Podemos. A estos sols els interessa la unitat de la llengua i que s’anomene català. Com va dir el galileu: ”Doneu a Cèsar allò que és del César i a Déu allò que és de Déu”. Per als espanyols la política, per als ‘valencians’ la cultura.

Bé hem intentat descriure als pixorros que ofrenen ‘noves glòries’ als forasters. Però ens preguntem, on estan els més radicalitzats d’eixe 55% que es senten agreujats?

Una pista.

En la Diada Nacional dels valencians, el 9 d’Octubre, una manifestació que s’havia comunicat com és preceptiu, va ser denegada. Es veu que pels informes que la dinàstica governadora socialista havia rebut no era prudent, era perillós donar el vist-i-plau, fet que els manifestants podrien tindre característiques de cert ‘valencianisme tel·lúric’ sovint incontrolable i imprevisible. La manifestació que va ser rebutjada va ser la que havien comunicat l’Associació de Llauradors Independents de Vila-real – ALIV i els de Nules. Sembla que estos no estaven per massa contemplacions amb les autoritats sanitàries que deixen passar en els duanes espanyoles tota la merda que ve de fora.

Però… un dubte i una certesa.

Estos llauradors havien anat també a aplaudir a un (no és l’únic) dels que els fot les collites, a la Plaça de Bous? Va estar Víctor Viciedo Colonques en la Plaça de Bous, altre dia? Voldríem saber-ho, no ho sabem. Esperem i desitgem que no.

I la certesa. A l’igual que la majoria de valencians, estos llauros, encara es senten espanyols i cerquen la solució dins d’Espanya, amb andalusos, extremenys, etc., etc.. Puix bé… en eixe pecat portaran afegida la penitència. O la superen o moriran.

República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu