Un any abans de nàixer jo, ja rondava per París el jove de Seta –la petita Venècia de França- i actuava amb accent occità al cabaret de Patachou. I gravava La mauvaise reputation, manifest del dret a fer el que et vinga en gana contra l’autoritat moralista; i Le gorille, personatge violador d’un jutge que crida maman en el moment culminant, com el condemnat a qui havia fet tallar el coll poc abans.

I escoltant-lo encara, sabem del seu blasme a les joves infidels, com la Putain de toi, i la transferència del seu cant realista a les prostitutes i a les rebels: la que no viu a À l’ombre des maris; la jove nua i activa que es banya dans l’eau de la claire fontaine ; o La fille à cent sous, redimida per la seua sensibilitat... I com acormulla de sentit Je vous salue Marie o la Ballade des dames du temps jadis de François Villon, i pateix per l’amor del poema de Louis Aragon Il n’ya pas d’amour heureux. I planteja la humanitat abans i després de la Segona Guerra mundial, com a predomini de la personalitat damunt la col·lectivitat gregària, amb La tondue, la noia rapada per col·laboracionista amb els alemanys; o Les deux oncles, un que estimava els anglesos, l’altre els alemanys.

Així que no es pot entendre la vida, segons Brassens, sense la seua ració de provocació i de lucidesa, d’elegància i d’ironia, de punyades i carícies. Si no t’ho creus, i no vas directe al gra, sempre podràs començar escoltar-lo traduït en el primer disc de la Nova Cançó, titulat Espinàs canta Brassens, o allò més important, per la seua actitud literària i musical, que segons explicà Raimon, el decidí a l’harmonització i el to profund de les seues versions d’Ausiàs March, defugint la superficialitat.

O siga, escoltar Brassens, passat per Paco Ibáñez o Pi de la Serra, per Amancio Prada, per l’exiliada Teresa Rebull, per tres discos sencers de Miquel Pujadó, i per les meravelles imprescindibles d’Eva Dénia: Toujours Brassens, i Merci Brassens. Gràcies a eixa i les altres herències, la sensible polifonia crítica i desvergonyida garanteix un apassionant centenari del naixement del trobador de Seta, on també nasqué Paul Valéry, la vila del país occità a la vora de la mer, la mer toujours recommencée, sempre i cada dia.