El protagonista no era el rei Neptú, ni el mural farcit de fotografies de partisans i partisanes caduti durant la Segona Guerra Mundial; el protagonista era Orlando. El dissabte al matí, la Piazza Maggiore de Bolonya tenia estesa al bell mig una xarxa atapeïda de punt de ganxo multicolor, tricotada i capitanejada per dones. Vieni, scegli la tua coperta e fai un’offerta, deien les organitzadores d’aquesta associació, que porta el nom del llibre considerat el més brillant i transgressor de Virginia Woolf. Tota la recaptació va destinada a ajudar les dones italianes víctimes de violència masclista.
Els uncinetto, drappo i coperta eixen de casa tots els caps de setmana per a llençar al món un SOS travat amb puntades, lligat de múltiples nusos fets per milers de dits disciplinats d’infinitat de mans infatigables, que mai no s’aturen i mai no s’aturaran. Aquesta és la consigna. Les dones bolonyeses hi han entreverat la llana i el cotó amb l’amargura, la persistència, la constància i la concentració necessàries que han de tenir totes les dones maltractades per a poder sobreviure i aconseguir una quotidianitat confortable, feta també de seda i de perlé, suau i agradable al tacte, com les seues mantetes. L’actitud que mantenen en aquesta batalla és absolutament ferma i inalterable però sense duresa, al dente.
Aquesta associació feminista té més de quaranta anys d’història i ha creat, entre altres coses, la Biblioteca italiana delle Donne, que va néixer a finals dels anys setanta com a part del Centro di Documentazione, Iniziativa e Ricerca delle Donne, gràcies a un projecte desenvolupat per l'Associació Orlando, una associació de dones actives en la investigació i en la política, que aleshores va fundar una institució autònoma per a promoure la cultura feminista i la presència de les dones en la vida pública.
La biblioteca, subvencionada per l’Ajuntament de Bolonya i altres organismes, amb Anna Pramstrahler com a directora i amb Simona Argentiero com a estudianta i doctoranda en pràctiques, entre altres dones de l’àmbit administratiu que també hi treballen, és la més gran d’àmbit nacional on només hi ha llibres escrits per dones o llibres d’assaig escrits per homes que parlen de dones.
Orlando haguera pogut escriure i publicar en qualsevol de les dues modalitats de la Biblioteca italiana delle Donne; i també haguera pogut fer o comprar un d’aquells uncinetto, mentre passejava, qualsevol dissabte al matí, després de fer-se l’espresso.
