Des de ja fa uns anys els efectes del canvi climàtic són més que evidents i irreversibles en tot el món, a l’Estat espanyol i en el nostre territori. Les sequeres, les pluges torrencials, les onades de calor i l’augment del nivell del mar, entre altres, fan que les polítiques públiques en defensa del territori i de mitigació del canvi climàtic siguen cada vegada més necessàries, i ens aboquen a adaptar-nos a una situació complexa que ja està ací. Declaracions com la de l’emergència climàtica feta per la majoria de les institucions públiques valencianes i amb els suport dels partits del Botànic, són fonamentals per a la conscienciació de la ciutadania, però també són declaracions polítiques que han de tindre una repercussió en les polítiques públiques que impulsem des dels governs: en definitiva, cal pensar global i actuar local.
I actuar local no és només una manera de dir, o una expressió feta: vol dir fer polítiques clares d’impuls del transport públic, de defensa del territori, de la mobilitat sostenible, de canvi de model energètic i d’ocupació del territori. Desgraciadament, no està tan clar de vegades que totes les forces polítiques tinguen igual de present la lluita pel canvi climàtic i les accions que cal emprendre, com es fa palés en actuacions com ara l’ampliació del port de València o, també, com l’actuació en l’A38 que ha desfet gran part del paisatge de la Ribera Baixa i que podria haver-se evitat amb un accés a l’AP7, ara lluire de peatge, al seu pas per Favara.
Però hi ha més casos, més actuacions que no quadren amb la situació d’emergència climàtica que patim i contra la que hem de seguir reaccionant. Un clar exemple d’actuacions sense sentit, és el cas de la CV60 al seu pas per la Safor, una obra que arrasarà part dels termes municipals de Potries, Beniflà, Rafelcofer, La Font d’En Carròs, Beniarjó, Almoines, Gandia i Bellreguard, tot per estalviar uns pocs minuts de conducció en vehicle motoritzat. Diguem-ho clar: la política és, també, prioritzar, i pel que respecta al pas de la CV60 per la Safor, no sembla raonable que es prioritze la construcció d’aquesta via, tenint en compte que es tracta d’una comarca molt saturada d’infraestructures viàries, en lloc de posar per davant els criteris que es desprenen dels compromisos per lluitar contra l’emergència climàtica. A més a més, per si açò fora poc aquesta nova carretera no soluciona els greus problemes que ja té la Safor, com ara el pas de la N332 per dins de Bellreguard, Palmera i l’Alqueria de la Comtessa, pobles ja molt cansats de no respirar aire pur, de sofrir una contaminació acústica insuportable i patir morts massa sovint per atropellaments.
Perquè prioritzar suposa arribar a equilibris entre el que suposa connectar la zona costanera i el port de Gandia amb les comarques de l’interior, com la Vall d’Albaida, la Costera, l’Alcoià, etcètera; de fet, la vertebració del País ha estat una de les grans reivindicacions històriques del valencianisme des de fa dècades, però eixe equilibri també ens obliga a fer-ho de forma que no supose la destrossa del País que volem vertebrar i que tant estimem. Per què no fer ús de les infraestructures ja existents? Per què no fer connexions que permeten l’accés a l’AP7 i a la ronda de Gandia estalviant-nos noves carreteres? Per què no millorar les vies existents com la CV680 al seu pas per pobles com Almoines, Beniarjó o Beniflà que no disposen ni de pantalla acústica? Per què no tindre un servei d’autobusos comarcal i intercomarcal que permeta a la gent anar a l’hospital o a l’estació de ferrocarril o les escoles sense haver d’agafar el cotxe?
I en aquesta línia treballem des de la delegació de Mobilitat Sostenible de la Diputació de València, impulsant plans de mobilitat sostenible que inclouen subvencions per a redacció de projectes i execució de vies ciclopeatonals que permeten una mobilitat més sostenible i més humana. Cal seguir fent passes avant i deixar enrere propostes del segle passat que facen malbé el nostre paisatge, el nostre territori, contaminen el nostre aire i convertisquen declaracions com la d’emergència climàtica en paper mullat. Des de Compromís treballem en aquesta línia, perquè actuar en local contra el canvi climàtic ha d’anar més enllà d’una simple declaració en un plenari, perquè l’emergència climàtica és el repte més important al que ens enfrontem els propers 20 anys i no ha de ser paper mullat, i perquè la mobilitat sostenible no va en contra ni de l’impuls econòmic ni de la vertebració del País, sinó que és la solució als problemes de connexió municipals i intercomarcals. Perquè és una qüestió de prioritats, a Compromís ho tenim clar: fer polítiques clares de defensa del territori, d’impuls a la nova mobilitat sostenible, de respecte a les persones que pateixen el trànsit, els sorolls i la contaminació, és treballar per al present i per al futur, per a la ciutadania d’ara i la que està per vindre.
