Deixem-nos d’il·lusions i de somnis: els poderosos de la terra no faran res per evitar el gran desastre que pronostiquen els científics. El canvi climàtic que hem provocat entre tots col·lapsarà el planeta i s’acabarà la representació del teatre del món. A la funció final hi assistirem tots, inclosos els poderosos de la Terra, que són els que no fan res per evitar-ho, malgrat que està a les seues mans.

La població gran, gregària, i confusa, que els hem subvencionat, també hi assistirem, amb la cara de babaus que ens ha caracteritzat tota la vida. Sols la joventut que protesta, els únics i darrers activistes, podran seguir cridant per deixar-los un món de calamitats, de malviure i mal morir. A punt, doncs, d’assistir al final de la comèdia, hem d’agrair a Greta Thunberg i tota la joventut activista que han anat a Glasgow, el que han fet i fan, perquè han estat els més honrats. L’avarícia i la inconsciència dels poderosos i l’estultícia de la humanitat ens han dut fins ací i ells són les víctimes. S’ha acabat la funció?

Les nostres intrèpides activistes han parlat amb alguns dels governants i han obtingut promeses que faran bondat, encara que després no compliran, que faran més reunions, més comissions; fins i tot ha hagut alguna mostra positiva de part dels xinesos, russos, índis... Els polítics el millor que saben fer és bla, bla, bla, i en tots els idiomes, bla, bla, bla, que és parlar i parlar i no fer res. Tota la història ha estat això, fer guerres, sumir les societats en la desgràcia i fer més diners a continuació per als poderosos. La gran guerra del canvi climàtic serà el mateix. Els poderosos atacaran i triomfaran, la població assistirem espantats i atònits, absolutament indefensos; els qui puguen ho faran cridant i maleint, però en va... Sols la joventut activista ha entès la magnitud de la catàstrofe que s’albira i han protestat. Ara, quin déu vindrà a ajudar i a qui, malgrat que estaven tan advertits pels profetes apocalíptics i pels científics?

En els anys que venen, els joves no deuen deixar la denúncia, encenent els carrers i les places, perquè són els únics que poden i tenen dret a fer-ho, i si queda ningú per a contar-ho, han de ser elles, que diran que la simplicitat dels seus pares no ha sabut frenar els poderosos que «governaven» el món.