Fa tres anys i mig que P. Sánchez guanyà la Moció de Censura que foragitava M. Rajoy de la poltrona. Entre les qüestions urgents a fer: la derogació de la Llei Mordassa. En el seu discurs, prometé que en tres mesos estaria enllestida una nova normativa que corregiria els aspectes més lesius d’una Llei de Seguretat Ciutadana (2015) que està suposant una greu limitació de les llibertats polítiques. Una arma dissenyada per a perseguir la dissidència i reprimir la protesta social de manera contundent.

Però, ves per on, heus ací una ironia més del disbaratat viarany pel qual ens ha fet transitar el PSOE des que va recuperar la Moncloa. Si fem comptes, resulta que portem patint la Llei Mordassa més temps amb Sánchez que amb Rajoy. Increïble, però cert. Sembla que les urgències dites en les promeses electorals són d’efectes abusivament retardats. Sospitosament interessats. Quan la justícia arriba tard es converteix categòricament en arbitrària.

Ens estan regalant una maleïda pròrroga en la limitació dels drets humans. Un càstig totalment inadmissible, il·legítim i desproporcionat, com assenyala Amnistia Internacional. La Comissió de Venècia –vinculada al Consell d’Europa–, el Comitè de Drets Humans de les NNUU o el Defensor del Poble porten temps reclamant que s’acabe amb aquesta detestable vulneració de les llibertats bàsiques. Una violació que, pel que sembla, no serà eliminada totalment amb les propostes presentades recentment pel govern.

Hi ha importants sectors de juristes que qualifiquen les intencions del govern de simples retocs cosmètics; una oportunitat perduda per a abordar la seguretat ciutadana des d’una perspectiva realment progressista i transformadora. Que no plantegen la derogació dels aspectes més perniciosos de l’actual llei, que puguen garantir drets fonamentals com el de reunió, manifestació i informació. Que s’hi avançarà un pas després d’haver-ne perdut dos; que es quedaran a mitjan camí, indubtablement. 

És cert que es canviaran aspectes perjudicials de la llei com ara la reducció de les multes i del temps de detenció o la sanció de les manifestacions no comunicades, però es pretén mantindre la penalització a qui les promocione o organitze, en cas d’alteració de l’ordre. Cosa que fomenta a qui vulga boicotejar-les. Una responsabilitat que no correspon al principi de culpabilitat, que només hauria d’aplicar-se exclusivament a qui el realitze.

El govern proposa una indefinició en relació a les conductes sancionables, amb conceptes ambigus com ‘pertorbar la seguretat ciutadana’, cosa que pot produir un efecte d’autocensura en la població per inseguretat jurídica. O l’ajornament de la regulació de les devolucions en calent de migrants a una futura reforma de la Llei d’Estrangeria: una fatídica desempara legal. O mantenir la presumpció de veracitat de la policia. O la penalització de les faltes de respecte i la desobediència a l’autoritat. I altres disposicions que, de mantenir-les en la llei, minvaran els drets i les llibertats de manera inqüestionable. La Seguretat Ciutadana no es pot seguir basant en una mordassa social. Ens mereixem una democràcia més avançada que la que ens ofereixen PSOE i UP. No pretenc ser un Pep Consciències, però la realitat és com és. I com deia Gramsci, la veritat sempre serà revolucionària!