Mai més adient l’anècdota de Forain, caricaturista de la ‘belle èpoque’: a les portes de la mort rep la visita del metge que intenta animar-lo dient que té bon aspecte; que no està trencat de color, que té una mala salut de ferro... Forain, conscient d’estar més d’allà que d’ací, interromp els apiadats elogis amb ironia: «ho comprenc perfectament, doctor. Em muic curat». L’anècdota, d’un pessimisme primari no exempt de resignació, cobra actualitat amb les bones paraules del govern central dient que arreglarà l’infrafinançament del País Valencià; però no hui, «mañaaaana!», que diria l’humorista José Mota. Fa una pila d’anys que la Generalitat acaba l’any amb el pressupost més escurat que el pal d’un polo de gel. Sols li falta traure les ‘butxaques’ cap a fora per mostrar que no li queden diners; doncs, encara que els administre amb la cura d’un antiquari, d’on no n’hi ha no se’n pot traure. Diu Joan Baldoví, diputat de Compromís, que l’Estat millorarà l’aportació enguany. Però Nadia Calviño, vicepresidenta del Gobierno, també diu que la millora del finançament s’abordarà amb la resta de comunitats autònomes «els pròxims anys». I com que això suposa un acord gairebé impossible perquè requereix el consens de 17 comunitats on l’assignació de més recursos a una afecta negativament a les altres, quan diu «pròxims anys» vol dir quan les gallines traguen dents. De manera insòlita, PP i PSOE que quan governen donen allargues a l’infrafinançament del País Valencià —que és com aquell gos flac apallissat a qui li van totes les puces—, s’han manifestat demanant un tracte just que tots dos podrien satisfer si volgueren. Un moment: no és fingit reclamar contra si mateix? És com si Ana Botín criticara el Banc Santander per cobrar comissions als clients. S’autoenganyen i, el que és pitjor, intenten enganyar-nos a nosaltres imitant el metge de Forain. Paciència, doncs. O com diem a casa, paciència i clemència que tot s’arreglarà; si no s’arregla hui, s’arreglarà demà. O despús-demà...
