Les persones necessitem el nostre espai en el món. Però, primerament, si desitgem trobar-lo, cal saber d’on procedim. En eixe quefer, la preposició ‘des de’ resulta de gran ajuda. En la nostra llengua, a voltes, apareix desapercebuda per no escriure’s junta, tot i que m’agrada així. Reconec que encara gaudisc amb més intensitat, si escric la forma ’des que’ per a evitar la incorrecció d’un ‘des de que’.

Esta setmana, per a mi, el ‘des de’ pren un valor especial per la presentació de l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas, publicada per l’AVL. Per fi, coneixerem completament l’escriptora. En alguna ocasió, he esmentat la importància de descobrir Matèria de Bretanya per a tindre clar com d’important és conéixer des d’on partim. L’Altea de l’autora representa el punt inicial des d’on volem vindre qualsevol de nosaltres. En la presentació, vaig viure moments impagables i reencontres gojosos amb Borja, Cerdà i Marín. Me’n quede amb dos. El primer és la curta xarrada que vaig tindre amb el seu fill Luis del Romero. Sentia que finalment tot el que la família havia fet per recuperar la figura de la mare s’havia fet real. Espere que algun dia es faça justícia també a Luis i al seu treball. La segona va ser la simbòlica presència d’Isabel Olmos i Julio Monreal, en representació del diari on va escriure la novel·lista. Va significar el reconeixement des del periòdic on venia Sánchez-Cutillas.

Estos dies és inevitable pensar amb un «des de» per a homenatjar Pere Riutort. Hem de valorar el religiós que vingué des de les Illes per a considerar-se un valencià més. Ell va voler que sentírem plenament des d’on venim a les esglésies. El promotor del missal «El poble de Déu» es mereix el reconeixement de la societat i les disculpes d’aquells i aquelles que l’agrediren i insultaren.

Alguns altres haurien de disculpar-se per haver vingut des d’una missa dedicada al dictador Franco. Pense en el president del Partido Popular. Diu que va estar en un ofici religiós dedicat al general, sense saber-ho. Potser no vera la bandera preconstitucional ni la corona en l’altar. Tot és possible. Però no costa res reconéixer l’error i afirmar que no vol vindre des d’aquell règim dictatorial.

En definitiva, pensem des d’on venim quan iniciem qualsevol projecte en la vida. Qui sap des d’on ve, tindrà més fàcil triar on va.