Les enquestes o sondejos són una practica habitual, institucions i entitats de tot tipus les solen usar, els seus resultats solen ser considerats com fiables, o en certa mesura con veritats o una aproximació a allò que es vol saber. Deixant, però, de costat les enquestes fabricades o interessades, com les que fan els partits politics com arma de propaganda, trobe que caldria tindre més cautela a l’hora de treure conclusions, igualment, cal diferenciar entre els sondejos més preparats dels aquelles altres més simples, com son els que consisteixen en donar valor numèric a determinada qüestió.

Sabem que en tota enquesta hi ha un cert grau d’ insinceritat per part de les persones enquestades, puix malgrat que son anònimes la gent al contestar ho fa amb certa dosi de deformació, tanmateix, cal tindre en compte com la formulació de les preguntes en certa mesura predisposa un tipus de resposta, en especial al donar un llistat de opcions concretesa a elegir. Citem,doncs coses concretes: a la gran majoria de consultes d’aquest tipus els ciutadans deuen valorar quin son els problemes existents, en aquestos moments una resposta previsible situa a l’ atur com la resposta més habitual. No negue la rellevància del atur, la conclusió a treure seria que caldria més ocupació, però, quines son les causes del atur? En alguna enquesta es pregunta sobre el factor «desigualtat» o altres circumstàncies com causes del problema?

Altre exemple de la vida pública: abunden les preguntes sobre intenció de vot o les preferències electorals, però no es fa preguntes sobre continguts o idees, això es deixa a la lliure interpretació especialment dels comunicadors i analistes. Altre cas prou recent, parle del sondeig de la Generalitat, doncs, un titular apunta que «la societat vol més consens», i que vol dir més consens? Certament, existeix un sentiment de cansament, o rebuig si voleu, del enfrontaments què es venen provocant per intervencions, expressions i actituds de la dreta. Aquesta ha estat una constant històrica: es vol forçar la situació, generar crispacions no cesàries per tal de condicionar un tipus d’ acord en el qual l’esquerra deurà cedir, això ha estat el consens, es practicà a la Transició, a la redacció del nostre Estatut , posant al «blavers» al carrer, i està passant amb ocasió la renovacions de les altres instàncies dels poders judicials. Que deuen haver acords, evidentment sí, els acords impliquen que tots, i no solament els dos grans hi participen, i que uns i altres cedeixen creant un equilibri,o siga una cessió per totes les bandes.

Les consultes i les enquestes poden ser útils, sobre tot si generen o resulten d’un debat assossegat. Sempre les conclusions i les valoracions ajuden, evitem, però, considerar-les com veritats absolutes, ja que això de la veritat absoluta és una quimera.