Al segle XIX, Just Pastor Fuster donava notícia de la primera edició de Lo Cartoixà de Corella i fixava el 1500 com la data -errònia- de la mort de Corella, que es perpetuaria fins fa ben poc. Els erudits del XVIII, en general, havien seguit les informacions aportades per Ximeno, com ara Cerdà i Rico, Pérez Bayer –en anotar Nicolás Antonio– o Ramón Diosdado Caballero, i, en especial, es fixaren en l’obra impresa i, molt més concretament, en els volums de l'obra de Ludolf de Saxònia.

Aquell interés per aquesta obra religiosa va permetre, a més, que la tasca de traducció de Corella fos coneguda en algunes històries de la literatura europea i en altres escrits de caire bibliogràfic, com ara els treballs de Georg-Wolfgang Panzer (1795), Méndez (1796), Joseph-Basile van Praët (1824) –que es confon en parlar de l’edició del Cartoixà de Corella i creu que està en castellà– o George Ticknor (1849) –que el cita en nota, i en només relació amb el príncep de Viana. O l’obra Biografía eclesiástica completa (1851), on, però, no sols s’esmenta la producció impresa i la religiosa de Corella, sinó que a més es té en compte tot el conjunt dels escrits seus coneguts a partir del ja referit Ximeno, bàsicament.

A casa nostra, fra Lluís Galiana, en la seua coneguda carta que editava Carles Ros, encapçalant el Diccionario valenciano-castellano (1764), havia fet referència a Corella i recomanava «que lean, los que piensan que nuestro lemosín sólo es para cosas de gracejo, el libro quarto de Ludolfo Cartusiano traducido en valenciano por Juan Roiz de Corella, i verán quan grave es; sabrán quan propio es para tratar cosas de Dios, i dirán que no sólo la lengua castellana es seria i circunspecta, sinó también la valenciana». La imatge de gravetat, d’elegància i de seriositat –fins i tot per a parlar de les coses divines!- va ser la que, des del XVII al XIX, va permetre al treball de Corella, en bona mesura, transcendir l’exili a què es varen veure sotmesos en bona part els nostres clàssics. Després, amb la renaixença les coses derivarien cap a altres camins, valorant-se molt més les ficcions poètiques i mitològiques de Corella que no la seua obra religiosa. Però a aquesta li deguem, en gran part, que Joan Roís de Corella haja arribat fins a nosaltres i haja evitat del tot l'oblit durant segles. Encara que sobre ell, les històries de la nostra literatura han dit de quasi tot. Fins i tot l'han acusat de ser el responsable del declivi literari en la nostra llengua, absurdament.