El nom «manxa», en valencià-català, significa ‘instrument d’accionament manual que servix per a subministrar aire’, ‘aparell d’accionament manual utilitzat per a unflar pneumàtics’; ‘aparell per a insuflar aire a alguns instruments musicals’ i per a altres usos tecnològics. Es pronuncia igual que el castellà «mancha», i s’escriuen idènticament, llevat del canvi «ch» per «x». Però, com sabem, el significat és totalment diferent. En la llengua veïna, una «mancha» és, entre algun altre sentit, «taca», és a dir, ‘marca, senyal de substància estranya’, ‘estigma de deshonra’, ‘part d’una cosa de diferent color que el dominant’. Com a instrument per a extraure o comprimir aire, un bombí és també una «manxa», «Les rodes de la bicicleta les portes buides, agarra la manxa i unfla-les».

Entre el valencià «manxa» i el castellà «mancha» ocorre com en moltes altres paraules, presents en les dos llengües, que es pronuncien i s’escriuen igual, amb alguna mínima variació gràfica, però són de significat completament diferent, com ara «acostar», «cal», «cama», «colgar», «llana», «llevar», «manar», «manyana», «munyir», «pastar», «rentar» i altres. El diccionari del castellà, de la Real Academia Española, registra el substantiu «mancha», també com a instrument que insufla aire a la forja i a l’orgue, com a valencianisme/catalanisme en el castellà, però circumscrit el seu ús a Argentina i Múrcia. El nom «manxa» dona lloc al verb «manxar», amb els significats ‘fer aire amb una manxa’, ‘fer anar una bomba hidràulica manual’, ‘respirar fort i ràpid’, ‘avivar el foc bufant-lo amb una manxa’, ‘unflar una roda’, ‘efectuar una acció que implique un esforç repetitiu’, ‘pedalejar’, etc. Fer l’acte sexual també és, vulgarment, «manxar», acció que té molts noms, com sabem. I tenim, com en la parella lingüística referida, «manxa»/ «mancha», que el «manxar» valencià-català no té res a vore amb el «manchar» castellà, que és ‘tacar’, ‘tacar-se’, ‘fer-se una taca o diverses taques’.

Els valencians «manxa» i «manxar» amb els seus significats són privatius d’esta llengua. En l’idioma veí no hi ha una traducció particular i exclusiva dels sentits d’eixos vocables. Es traduïxen pels més genèrics «fuelle» i «soplar», respectivament.

I una altra parella lingüística que «viu molt de l’aire», com «manxa» i «manxar», és «alé» i «alenar”. Un substantiu i un verb amb uns significats en part molt propis també d’este idioma. L’«alé» és l’‘aire que ix dels pulmons durant l’expiració’, ‘bufada suau de vent’, «No corre ni un alé de vent»; ‘capacitat per a fer un esforç’, «No té prou alé per a eixa faena». «Trencar l’alé» és ‘reposar, descansar una estoneta d’un treball físic’. «Alenar» és ‘exhalar l’alé’, ‘respirar’, en tots els sentits’. També ‘disfrutar d’un descans enmig o després d’un treball o d’una situació complicada’, «Els xiquets no m’han deixat alenar en tot el dia». Continuarem un altre dilluns amb l’«alé» i «alenar», les seues particularitats i els seus equivalents en castellà, però ara acabem amb una «alenada», fictícia, això sí. «Pegar una alenada» és ‘desaparéixer una preocupació, llevar-se un problema de damunt’, ‘descansada’, «Quina alenada pegaren els demòcrates del món mundial quan Trump perdé les eleccions americanes!».