El Novembre de l’any passat publicava en aquestes mateixes pàgines un article on parlava com la imaginació dels alts comandaments de la Guàrdia Civil als seus informes mantenia que alts dirigents de l’independentisme català havien demanat ajuda a Putin pels voltants de l’1-O i aquest els havia promès enviar 10,000 soldats del seu exercit per ajudar a implementar la independència , a més a més, Rússia es faria càrrec del deute de Catalunya. Tot plegat no va ser més que un sopar de duro, una fanfarronada més dels homes de verd. Com van dir els jutges de l’Audiència Nacional en la sentència absolutòria del Major Trapero aquests investigadors inventen uns fets i després fan una investigació per arribar als fets inventats. No es la primer vegada que això passa.

 

Des dels foscos despatxos del CNI i les comandàncies de la Guàrdia Civil ja no saben que inventar per desprestigiar el procés independentista català. La premsa internacional ja no els té cap respecte ni es creuen les seues filtracions, per això a alguns ens va estranyar llegir a les pàgines del New York Times, un diari prestigiós i de referencia,  un llarg article sobre el «procés» que no anava signat pel seu corresponsal habitual, Rapahel Minder. El signaven Michael Schwirtz i José Bautista, que en un to xava, ben diferent al que el diari sol utilitzar, qualificaven Puigdemont com »un antic periodista que es pentina com els Beatles». L’article està farcit d’afirmacions tendencioses, com implicar a Josep Alay i Julian Assange en aquesta mena de contuberni en busca de l’or i l’ajuda del Kremlin.

 

Des que es va internacionalitzar el conflicte entre Catalunya i Espanya tant el govern del PP com el del PSOE han intentat minimitzar les possibles simpaties que la causa independentista catalana podia tindre entre les cancelleries i els ciutadans de més enllà dels Pirineus. Garcia Margallo va enviar a totes les ambaixades i consolats espanyols un manual amb instruccions per contrarestar les explicacions dels independentistes. I a cada xerrada que aquests organitzaven sempre hi havia algun funcionari del Govern espanyol intentant boicotejar l’acte. Més tard, arriba Pedro Sánchez al Govern, però, malgrat ser el govern més xupiguay de la història res va canviar. En temps de Borrell al front de d’Exteriors va instituir un premi becat amb 12.000 euros pel corresponsal de premsa estranger que més bé parlés d’Espanya. Malament vas quan tens que pagar 12.000 euros perquè algú parle bé de la política del teu país.

Les imatges de la policia i la guàrdia civil agredint brutalment els catalans que sols volien votar el 1-O i els casos de corrupció d’alguns polítics, més les noticies sobre els tripijocs econòmics de qui fou cap d’Estat, Juan Carlos I, han degradat el prestigi internacional de la democràcia espanyola, junt amb algunes actuacions de la cúpula judicial no massa d’acord amb el que els alts tribunals i jutges europeus consideren en les seues sentències. Naturalment, la premsa internacional ja no té una fé cega en les filtracions que els puguen arribar des dels jutjats o les casernes de policia i guàrdia civil. Però els homes de la «intel·ligència» espanyola van pensar que millor si disfressaven el document filtrat com provinent dels despatxos de la Unió Europea. I així ho van vendre al NYT, que va caure de quatre potes al parany. Ara, els mateix Borrell, màxim representant de la UE en matèria d’Exteriors i Política de Seguretat ha desmentit l’existència d’aquest document que segurament es va cuinar als soterranis s del CNI i la Guàrdia Civil, doncs els autors de l’article afirmen que dos oficials espanyols els van assegurar que tot el que allà es deia era cert. Els «mortadelos» de la «Intel·ligència» espanyola continuen cobrint-se de glòria.