Segons la Comissió Europea les accions positives són: «Mesures dirigides a un grup determinat, amb les quals es pretén suprimir i previndre una discriminació o compensar els desavantatges resultants d’actituds, comportaments i estructures existents». Com veiem, es busca compensar a grups determinats, que socialment poden estar desafavorits per tal d’ajudar-los a superar discriminacions o situacions desiguals.
Podríem ficar molts exemples, molts, perquè situacions de desigualtats en podem viure moltes al llarg dels dies. I en visquem totes i tots, encara que moltes més les dones, com molt bé sabem.
Però hui, encara que no ho semble, no vaig a parlar de feminisme i, encara que tampoc ho semble, vaig a parlar de l’anomenat passaport de vacunació.
Fa uns dies, no massa, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la Resolució per la qual s’acordaven mesures en matèria de salut pública respecte de l’accés a determinats establiments en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, a conseqüència de la situació de crisi sanitària ocasionada per la Covid-19. O dit en roman paladí, la necessitat de presentar el passaport de vacunació per accedir a locals d’hostaleria, oci nocturn o espais de joc, entre d’altres.
De seguida una caterva de gent va aparéixer en xarxes socials amb el tema de la discriminació de la gent no vacunada i de l’argument sobre la no obligatorietat de la vacunació contra la COVID.
Totalment d’acord en el fet que, actualment no existeix l’obligatorietat legal de vacunar-nos contra la COVID i, tot i això i a data del 2 de desembre, més de quatre milions de persones a la Comunitat Valenciana ja tenim ficada la pauta completa de vacunació. O, dit d’altra manera i sense afinar massa, més del huitanta per cent de la població estem vacunats. I segurament aquest índex serà més alt perquè s’haurien de traure la gent menor de dotze anys que encara no està vacunada.
Com veiem, si l’accés s’ha restringit a la gent no vacunada de forma voluntària, es busca d’alguna manera, i amb una acció positiva per a la gent vacunada, garantir els seus drets d’accés a l’oci i a l’hostaleria per haver sumat col·lectivament amb la vacuna, a la millora comunitària davant la pandèmia mundial.
Aleshores, els drets de la gent no vacunada estan garantits? Jo entenc que si, perquè dins de la seua llibertat d’elecció, també hauran d’acceptar coherentment, les conseqüències d’aquesta decisió. O almenys això entenc jo que hauria de ser la coherència en la presa de decisions.
D’una cosa me n’alegre molt de la implantació del passaport de vacunació, i és que com les persones, en general som poc coherents, ha impulsat la vacunació d’alguna gent que no ho pensava fer, augmentant així la protecció comunitària. Encara que els objectius de la vacunació no siguen massa altruistes i més aviat es tracte d’interessos «festius», la protecció comunitària s’eixampla, i això ens beneficia a totes i tots.
Al final, i malgrat la gent que no li agraden les accions positives en general, quan ens toca prop, les trobem necessàries o beneficioses. Qüestió d’interessos, no sempre col·lectius, però eficaços.
