Fa uns dies em vaig sentir avergonyit (i, per ser sincer, terroritzat) enfront de la informació i les imatges que els mitjans de comunicació mostraren de la manifestació que les forces de seguretat (policies nacionals, guàrdies civils, policies autonòmics i municipals) feren contra la nova llei de seguretat ciutadana que vol portar al Congrés de Diputats i Diputades per la seua aprovació el govern de la nació i que deroga la vigent llei anomenada "llei mordassa”.
Que aquests funcionaris públics que deuen vetllar per la seguretat de tots accepten com a "companys de viatge" a tota una dreta cada vegada més escorada ideològicament a l'extrema dreta és preocupat. És una constatació que els feixistes de Vox li han menjat la "tostà" al Partido Popular i a Ciudadanos i, aleshores, lamentablement les línies ideològiques i polítiques diferenciadores d'aquests tres partits, per molt que s'esforcen des dels mitjans de comunicació propers per intentar, irresponsablement, "blanquejar-los" i "vendre'ns" com centristes a alguns líders autonòmics de la dreta, com podia ser Feijoo (presumpte amic de narcotràfics, segons publica la premsa en el seu dia) ja no "cala".
El PP ha deixat de ser el partit que s'identificava amb el centredreta europeu com a conseqüència de la inconsistència i debilitat del seu líder (cal recordar que Casado, ferm defensor que governe la llista més votada, no guanyà les primàries al seu partit, sinó que hagué de pactar amb els partidaris de Dolores de Cospedal "enemiga" interna de Soraya Sáenz de Santamaría que es la que guanya les primàries). En definitiva, Casado hui, com deia, per la seua inconsistència ideològica i debilitat interna, està més prop dels partits d'extrema dreta com els que governen en Polònia i Hongria (la campanya d'odi del primer ministre hongarès contra el col·lectiu LGTBI va rebre la condemna del Parlament Europeu amb 459 vots a favor, 147 vots en contra i 58 abstencions, entre elles 12 dels 13 parlamentaris del PP espanyol) que del centredreta europeu. Així la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per les seues declaracions, polítiques, comportament al Parlament madrileny i, sobretot, pel seu menyspreu a la veritat, pot passar perfectament per ser una presidenta de VOX. En conclusió, el PP està més prop de Trump (què horror!) que de Merkel!
Però, tornant a l'objecte d'aquest escrit que no és altre que la meua repulsa (i congoixa), no pel fet que les forces de seguretat es manifesten, ja que, evidentment, estan en el seu dret (en temps de la Dictadura que alguns dels seus actuals "companys de viatge" enyoren, ni ho haguessin pensat), sinó perquè es manifesten contra una nova llei de seguretat ciutadana, que de ser aprovada ho serà per una gran majoria de partits polítics representats a les Corts, quan, per contra, les forces de seguretat defensen una llei, coneguda, i no sols a l'estat espanyol, per la “llei mordassa", aprovada gràcies a la majoria absoluta del PP, amb el rebuig unànime de tota l'oposició parlamentària (fins Albert Ribera aplegà a dir que aquesta llei xocava contra els drets fonamentals).
És preocupant pels demòcrates que aquells funcionaris que tenen la funció més "especial" que ja en un estat de dret, com és la "raó d'estat" per exercir la violència contra els ciutadans, recolzen intencionadament i voluntàriament iniciatives polítiques de la dreta més reaccionaria que no afecten directament als seus interessos professionals. Era una manifestació "policial" no reivindicativa de drets, sinó contra un govern "social-comunista-bolivarià il·legítim”, com agrada dir a aquesta ultra dreta.
Sé que aquesta última manifestació pot alçar alguna ampolla (o no, qui sóc jo?), però, hui, qualsevol ciutadà si vol i té voluntat de ser lliure i no ser manipulat com una titella té accés a suficient informació, al marge dels grups mediàtics controlats per grups financers que controlen la informació que aplega a la mass media, pot assabentar-se que moltes de les pancartes i declaracions fetes pels més significatius representants dels manifestants no eren veritat o, allò que és més greu, eren veritats a mitges amb l’única finalitat de “justificar” una acció política rebutjable, és veja per on es veja (Josep Conrad en Lord Jim reflexionava com “resulta extraordinari com anem per la vida amb els ulls entretancats, els oïts ensordits i el pensament adormit”)
En definitiva, jo no sé si a vostès, igual que a mi, aquesta manifestació a costa de la seguretat ciutadana, on els partits de l'extrema dreta la capitalitzaren els va produir vergonya. A mi molta!
