Cabòries

La primera d’elles va ser Poder. Segons el diccionari de la RAE, en la seua primera accepció, vol dir, literalment: «Tener expedita la facultad o potencia de hacer algo».

La segona expressió va ser Sistemes. I tornem al diccionari de la RAE que en la seua segona accepció diu que són: «Conjunto de cosas que relacionades entre sí ordenadamente contribuyen a un determinado objeto».

Com veiem, per separat tenen sentit propí. Però quan les ajuntem, i depenent del tema que es vulga analitzar, el seu significat pot ser quasi infinit.

Analitzem, per exemple, els sistemes de poder polític. Comprovarem com, a banda de ser imperfectes, sempre trobarem a gent disposada a millorar-los sot a l’excusa d’aportar riquesa al mateix. Però en realitat, en massa casos hem comprovat que el que realment s’està buscant és introduir-se en aquest engranatge, encara que siga en forma de prova o al·legalment per falta de regulació i d’ordenació. Tenim exemples molt pròxims en el temps que buscaven canviar els engranatges i el que van aconseguir va ser formar part dels mateixos i ser triturats pel sistema de poder que sempre aconsegueix el mateix: Traure credibilitat.

I les cabòries de la setmana venien en aquest mateix sentit: Per què els sistemes de poder polític, econòmic, social, etc. (salvant honroses excepcions que també n’hi ha) sempre acaben pervertint-se i picant a la gent que necessita fer ús d’aquests engranatges? Per què funcionen per a determinats objectius per als quals fins i tot no estaven dissenyats, almenys de forma confessable? Sempre tenim a les millors persones al capdavant d’aquests sistemes, o del disseny de les estratègies necessàries per a fer-los funcionar? O tenim a les més útils perquè el mateix sistema de poder funcione?

Modificar o canviar algunes pautes d’aquests sistemes no sols és difícil, de vegades és fins i tot impossible, perquè hi ha massa interessos en joc.

Tindre poder polític vol dir, precisament, tindre capacitat per canviar coses que no funcionen com caldria per a millorar la vida de les persones al seu conjunt. O dit d’altra manera, canviar part d’aquests sistemes que no acaben de funcionar perquè el conjunt de la ciutadania puga exercir els seus drets com cal. Però això, aquest compromís de canvi, també porta aparellada una renúncia implícita i explícita als privilegis i una voluntat clara i decidida de servei públic que no sempre trobem al nostre abast.

Em venen al cap persones i situacions que clarament no estan actuant honestament amb aquest poder que d’una forma o altra s’ha dipositat a les seues mans i que, com a conseqüència, enterboleixen o entorpeixen l’exercici dels drets per part de la gent. I és en aquest moment quan em pregunte. Deuen continuar ahí per quotes de partit sense fer bé la feina encomanada i, per tant, menyspreant al conjunt de la ciutadania?

Només recordar que en democràcia els vots poden anar i tornar...I els temps electorals sempre estan en marxa, sempre.

Malgrat les cabòries, bons Nadals per a totes i tots!!!