L’ economia és la gestió dels recursos disponibles per part de les famílies, empreses i governs. És una fal·làcia que siga un concepte circumscrit únicament a una lògica neoliberal com tampoc que siga ideològicament de dretes. De fet, les crisis han tombat històricament este paradigma, com ho ha fet la pandèmia de la Covid-19, on s’ha demostrat que l’economia s’ha de posar al servici de les necessitats i el benestar de la ciutadania i és des d’esta perspectiva que compleix la seua funció bàsica: ajudar a l’avanç de les societats. Amb esta màxima, la del bé comú, estem governant València des del 2015 quan va arribar el canvi.
Són les dades les que permeten verificar esta afirmació. «Pels seus fets els coneixereu» diu encertadament la Bíblia. De l’anàlisi dels pressupostos municipals i de la seua execució es pot comprovar clarament la bona gestió del govern de València que, a més, pot comparar-se amb la gestió de governs anteriors de la dreta i veure la diferència.
Per exemple quan parlem de l’evolució del deute de la ciutat. En 2015 vam heretar en l’Ajuntament un deute de 784.6 milions d’euros i en setembre de 2018 aconseguirem eixir del Pla d’Ajust, quatre anys abans del previst. Un Pla d’Ajust, imposat pel Ministeri d’Hisenda del PP, al qual ens va condemnar la pèssima gestió d’un govern municipal de dretes, també del PP. I com ha evolucionat el deute amb el govern progressista? Acabarem l’any 2021 amb un deute de 297 milions d’euros, això vol dir un 35,5% del pressupost. I està previst en el pressupost del 2022 que el deute se situe a finals de 2022 per sota del 30%. Cal recordar que el màxim legal de deute municipal és del 75%. Dit d’una altra manera: hem reduït en dos terços el deute municipal. Només amb este paràmetre podem dir que hem gestionat bé, amb responsabilitat, eficàcia i eficiència els diners públics dels valencians i valencianes.
Un dels arguments utilitzats freqüentment per l’oposició de dretes contra el govern municipal progressista és el creixement dels impostos municipals. Fals. Més enllà de la demagògia fàcil, anem a les dades oficials. Segons el Ministeri d’Hisenda, la pressió fiscal per ciutadà de cadascuna de les cinc grans ciutats espanyoles en 2019 (són les últimes xifres consolidades) ha sigut la següent: Madrid 1.061 €/habitant, Barcelona 923 €/hab., Saragossa 663€/habitant, València 607 €/hab., Sevilla 604 €/hab. Per tant, la nostra ciutat continua trobant-se a la cua en quant a pressió impositiva municipal si la comparem amb la resta de grans ciutats espanyoles. A més, segons la liquidació provisional dels pressupostos de 2020, València ocupa la posició vint-i-sis per ingressos fiscals per ciutadà de les cinquanta capitals de província. Per davant de València n’hi ha moltes ciutats governades pel PP i/o per Cs amb major pressió fiscal.
Pel que fa a les inversions. En el període 2016-2019 este Govern municipal va invertir en València 319 milions d’euros, són 110 milions més que el període anterior (2012-2015) quan governava el PP. Això és un 52% més que el govern del PP en èpoques semblants. En 2020, l’Ajuntament va invertir 83,4 milions d’euros, millorant encara la mitjana dels anys anteriors. En conclusió: amb una baixa pressió impositiva hem aconseguit reduir a més de les dos terceres parts el deute municipal i tenim un nivell d’inversions que ha estat molt superior que en el període anterior. Per suposat, pagant en temps i forma als nostres proveïdors. La dada de pagament a proveïdors d’enguany és de 24 dies (lluny, molt lluny de la mitjana espanyola, que se situa en els 76 dies). Perquè pagar en temps i forma als nostres autònoms i PIMES, també és dinamitzar l’economia i fomentar l’ocupació.
Però la bona gestió de l’economia municipal no és un fi en si mateix. Serveix per a poder destinar els diners públics per ajudar a les persones, garantir els seus drets bàsics, estimular l’economia, crear llocs de treball i lluitar contra el canvi climàtic. L’Ajuntament de València s’ha destacat per la seua activitat i per la seua rapidesa per a combatre els efectes de la pandèmia de la Covid. Així s’han suspés diverses taxes (terrasses, quioscos i mercats ambulants) per valor de més de 3 milions d’euros, que s’han deixat de recaptar. També l’Ajuntament ha aportat directament prop de 30 milions d’euros dedicats a la promoció dels sectors econòmics i activar la creació de llocs de treball. Des del inici de l’estat d’alarma el Govern municipal ha reforçat i ha posat a disposició de les persones majors els servicis gratuïts de Menjar a casa, el Servici d’Atenció Domiciliària, la Teleassistència i les Cistelles Alimentàries Bàsiques. També s’han realitzat diversos contractes i actuacions d’emergència per atendre a les persones més vulnerables per un valor de 7,7 milions d’euros. Sense dubte, els diners millor gastats i ho hem pogut fer perquè disposàvem d’ells al fer una gestió econòmica eficient.
I què farem l’any vinent? El Pressupost de 2022 és un pressupost expansiu perquè augmenta un 10,5% respecte a l’any anterior. Necessitem més recursos per aconseguir una sèrie d’objectius molt importants per a la nostra ciutat. Entre d’ells, augmentar en més de 230 el número de policies per a millorar la seguretat dels nostres barris i Pobles, els nous contractes de neteja i recollida de residus i el de manteniment dels parcs i jardins, impulsar una ciutat climàticament neutra i resilient amb un compromís ferm en la lluita contra l’emergència climàtica o duplicar les partides destinades a la promoció dels sectors econòmics respecte al 2021, de fins als 40 milions d’euros (l’últim pressupost del PP del 2015 va dedicar 8,4 milions d’euros en estes partides), incrementant-se substancialment les inversions destinades al comerç fins als 13 milions d’euros i la promoció econòmica fins als 15 milions.
És la gestió econòmica responsable, honrada i eficient d’un govern d’esquerres centrada en les persones i en millorar València.
