Novament, el PSOE ha tornat a formar part del quadripartit neoliberal. I s’ha negat a tramitar la Llei de Garantia del Dret a l’Habitatge Digne i Adequat, presentada per la PAH, el Sindicat de Llogateres, el Moviment Ningú Sense Llar, Facua, CCOO, CGT, UGT... Per desgràcia, en qüestions bàsiques per a sustentar el sistema capitalista retrògrad espanyol (valguen totes les redundàncies), el partit de Sánchez ha perdut les sigles centrals del seu nom. Ni socialista, ni obrer. Rànciament espanyol, caspós insensible, ancorat en un antic règim que destil·la un autoritarisme peculiar dins del seu espectre polític, si el comparem amb els seus homòlegs europeus, que estan bastant més lluny en la defensa dels drets bàsics.

Votar de la maneta de l’extrema dreta, amb Vox, PP i Cs, és un insult a les organitzacions que defensen el dret a l’habitatge i a totes les forces polítiques que han donat suport a una de les més completes i raonables propostes legislatives dels darrers anys. És un menyspreu detestable que el PSOE haja rebutjat una iniciativa que aporta solucions definitives a un problema que està causant tant de dolor en milers i milers de famílies. S’ha negat rotundament a escoltar en seu parlamentària la veu dels moviments socials. Una falta d’empatia totalment injustificable.

Des de 2008, més de 2.000.000 de persones han estat desnonades. I els poders públics han mirat cap a un altre costat, fins i tot en plena pandèmia, com està passant clarament al País Valencià en els darrers mesos. Tant se val qui ocupe la Moncloa: Aznar, Zapatero, Rajoy o Sánchez. La cosa no millora. I amb l’oferta legislativa del PSOE i UP, el tema tampoc no serà resolt, com apunten tots els indicis. El poder dels especuladors i de les màfies seguirà persistint impunement. Els fons d’inversió, la banca i el lobby immobiliari continuaran dominant sense gaires limitacions.

I és que el text que el govern ha presentat inicialment no és gens ambiciós. Si no hi ha una forta pressió per part d’Unides Podem, el desenllaç serà dolent. M’agradaria equivocar-me però, per les intencions declarades, no garantirà el dret a un habitatge digne i assequible, ni els subministraments bàsics d’aigua i d’energia, ni farà baixar els preus dels lloguers, ni prohibirà els desnonaments sense alternativa habitacional, ni obligarà a la cessió dels pisos buits dels grans tenidors, ni s’acceptarà la dació en pagament per a cobrir el deute hipotecari amb els bancs, ni es produirà la transferència del 100% dels habitatges de la Sareb al parc públic... mesures urgents i necessàries per a assegurar un dret humà bàsic, sense el qual és impossible tindre una vida plena.

En qualsevol cas, és de justícia retre agraïment als partits anomenats perifèrics (ERC, Bildu, Junts, CUP, BNG, Més País, Compromís i Nova Canàries), per la seua incondicional empara parlamentària a una iniciativa ciutadana coherent sobre l’habitatge, que supera amb escreix la poca bona voluntat d’un PSOE, que no està disposat a fer efectiu l’article 47 de la Carta Magna. I que, per a més escarni, ha estat capaç de demanar al Tribunal Constitucional l’anul·lació de la llei catalana que regula els lloguers –que està demostrant la seua efectivitat, reduint-ne els preus–. Una prova evident d’actuacions polítiques que perpetuen els problemes i s’allunyen de les solucions. Molt decebedor!