Només queden uns dies perquè acabe l’any i en comence un nou. I, amb l’any nou sembla que l’acord entre els agents socials i l’executiu per a modificar l’última i nefasta reforma laboral, aplegarà al Congrés i al Senat.
Les bretxes entre la gent que més té i la més necessitada han augmentat perquè les condicions ho permeten gràcies a la reforma del 2012 de M. Rajoy que només buscava fer encara més febles les condicions de treball de la classe treballadora i enfortir la posició de les patronals.
Aquella nefasta reforma laboral de fa quasi deu anys ens ha llastrat de forma important i ha deixat a tota una generació de gent jove sense expectatives laborals clares i, per tant, amb un futur realment incert.
L’acord entre els sindicats, les patronals i el Govern vol donar solució a aquestes situacions vitals que afecten molta gent. I, el que resulta pitjor encara és saber que, malgrat la reforma, algunes d’aquestes bretxes s’han consolidat i repercutiran a les pensions de la gent que s’ha quedat al camí en aquests anys com a conseqüència de la forta regressió que allò va suposar.
Gent de més de cinquanta anys que ja no ha pogut trobar feina o que la que ha pogut trobar era amb salaris misèrrims, amb la qual cosa les pensions es veuran afectades de manera considerable.
La pujada del Salari Mínim Interprofessional juntament amb l’Ingrés Mínim Vital, pot haver-hi pal·liat una mica la situació de molta gent, però no és la solució.
A la reforma pactada encara li queda un camí per fer al Congrés i al Senat. I serà a aquestes institucions on podrem comprovar les voluntats polítiques per defensar els drets de la classe treballadora. I ho veurem en un any preelectoral on seran decisives moltes de les paraules que cadascun dels representants polítics diga a favor o en contra del que ja s’ha pactat entre els agents socials. Serà interessant escoltar què diuen. I, fins i tot, potser divertit escoltar-los per fer-nos una idea del que volen uns i altres.
De moment i pel que he pogut escoltar i llegir, només el fet que s’hagen ficat d’acord totes les parts, ja és, en si, una molt bona notícia. Falta veure com es van desenrotllant les coses i com queda al final el text definitiu.
L’esforç per mantindre el diàleg obert fins i tot en moments complicats on les posicions eren encontrades, ja diu molt de la voluntat de les parts per trobar solucions als problemes i, sobretot, acords.
A veure si al Congrés de Diputades i Diputats prenen nota del que han fet els sindicats i les patronals i busquen punts d’encontre (sempre amb el diàleg pel mig i a ser possible respectuós) per trobar acords que donen solucions consensuades als greus problemes que tenim a l’Estat Espanyol i l’enfrontament i les desqualificacions queden, per fi, aparcades.
A això, a dialogar, també se li diu tolerància democràtica. A veure si la dreta i la ultradreta la posen en pràctica per fi. Seria una molt bona notícia per a la qualitat democràtica de l’Estat.
