Com el carter que sempre trucava dues vegades en la novel·la de James M. Cain, el coronavirus toca a les portes del nou any tal com ho va fer a l’anterior. Tot i això, benvingut 2022 i ben anat 2021. Comencem l’any amb la incertesa de no saber si patirem un nou ensurt amb l’enèsima mutació del virus; un fet tan repetitiu que em sent extenuat pel pes de la redundància. Com si estiguera atrapat en el Dia de la Marmota. Així que, amb la fe incerta d’un nàufrag llance aquest missatge en una botella al mar dels desitjos: que 2022 no siga un bis de 2021, «l´etern retorn del mateix» que pronosticara Nietzsche, i després de tants mesos d’angoixa sobrevinga la ‘despresurització’ que ens allibere de les preocupacions i maldecaps que provoca la covid-19.
Si el nostre vocabulari mèdic ha sigut sempre precari com el de Correcaminos (mec-mec i poc més), 2021 ha normalitzat vocables amb gran presència als mitjans: confinament, contagi, immunitat de ramat, negacionista, variant, antigen, certificat digital, vacunòdrom... i, per suposat, ‘vacuna’, la paraula de l’any segons molts diccionaris. Quant als verbs per antonomàsia, ‘inocular’ i ‘injectar’ proliferen fins l’extenuació, ja que tothom parla de quina vacuna li han inoculat o quan l’injectaran la segona o tercera dosi. Tant de bo la letalitat d’òmicron continue sent baixa, la pandèmia esdevinga endèmia i la paraula del 2022 siga immunitat.
Obrim la porta al 2022 com aquell que té una cita a cegues i desitja que siga menys atzarosa que el passat immediat. La vida no serà ja com la vam conèixer abans del virus; però, tot i que el futur no està escrit i és de pronòstic reservat, hi ha raons per esperar dies millors on el virus no siga el protagonista. Digueu-me optimista, però serveix d’alguna cosa no ser-ho? No deixaré que el pessimisme em contagie ni em guanye la partida el desànim. Hui m’he despertat optimista i no estic disposat a que ningú m’arruïne el dia. 2022 regala 365 oportunitats per a ser feliços. No en deixem perdre cap!
