Com poden imaginar i, fins i tot conéixer, el qualificatiu no és meu. Li l’he copiat a José María Izquierdo que feia la seua secció «El ojo Izquierdo» a una ràdio generalista d’àmbit estatal. Sempre em va semblar molt encertat com el definia, perquè per molt que vulga evitar-ho, Casado (com Díaz Ayuso o Toni Cantó, malgrat que tinga més anys) no deixa de ser això, un Pimpollo.
Per a ser un polític que aspira a governar s’ha de tindre alguna cosa que Casado no té: Visió d’Estat i a llarg termini. I el Pimpollo Casado té tanta pressa per aplegar a la Moncloa que descuida el discurs cada dia.
Anar a Europa a qüestionar el repartiment dels fons europeus, quan s’aspira a governar, és, des del meu punt de vista, tirar-se pedres a la seua teulada. Està en joc el futur de la ciutadania de tot l’Estat!!!
Els interessos partidistes no poden cegar-nos en temes tan importants com aquest o com el de la renovació dels òrgans constitucionals que pertanyen al conjunt de la ciutadania, no ho oblidem. I la ciutadania va votar que hi haguera un Parlament fragmentat i no bicolor. Però sembla que a Casado, al seu partit i a la ultradreta amb qui està governant, malgrat les traïcions, no els agrada aquesta forma de parlar de la ciutadania. I, com no els agrada, no l’accepten i van al que van, al seu.
Mentir cada vegada que obrin la boca, intentar soliviantar als seus contra la majoria, per tal de sentir-se líders, etc. no és un bon camí. Ficar-se sempre enfront de tot el que plantegen des del Govern per sistema, sense raons objectives, només per acaparar titulars als mitjans que cada dia els fan el llit, no és cap bon sistema per a guanyar credibilitat. Més bé, tot el contrari.
Aquesta gentola, amb Casado i l’ultradretà al capdavant, només entenen la «seua» democràcia. Una democràcia d’imposició, de pensament únic, el seu i, on sobrem totes les persones demòcrates que no pensem com ells.
A Casado potser li aniria millor si fera bones les paraules que va dir al Congrés quan el partit ultradretà va presentar la moció de censura. Però, com sempre, va mentir. Va dir una cosa i n’està fent una altra que és tot el contrari.
Voler fer-se fotos disfressat contínuament de tot, sense saber de res en profunditat, és ser com diu la dita castellana «aprendiz de mucho y maestro de nada» I això és el que està fent aquest pimpollo.
Mal favor li farien si acabara sent President del Govern. I no vull ni imaginar si aquesta gentola haguera hagut de gestionar la crisi pandèmica a tots els nivells. Ni imaginar-ho vull.
Crec que al pimpollo Casado li aniria molt bé una cura d’humilitats i de deixar de mentir per afavorir un major grau de confiança a les institucions constitucionals que, torne a recordar, no són dels partits, són de la ciutadania.
I, sobretot, li aniria molt bé deixar de mentir sempre i pensar en el bé de totes i tots i no sols en el seu propi.
