La Declaració Universal dels Drets Humans assegura que totes les persones naixen iguals en dignitat. Tanmateix la gran utopia continua sense fer-se real. Encara estan els qui viuen per dalt.

Hi ha una preposició i alhora adverbi que ajuda a definir eixa realitat. Es tracta de ‘davall’. Indica que qualsevol cosa es troba en una situació més baixa. Si la pronunciem, també podem referir-nos a la dependència o subordinació que s’establix respecte a algú o alguna cosa. En els registres molt formals, s’empra de manera principal ‘sota’. No podem renunciar a una forma sinònima nostra, encara que m’agrada utilitzar ‘davall’.

Entre les situacions actuals en les quals es fa visible que existixen els de ‘davall’, està la polèmica del tenista serbi Novak Djokovic. Ningú s’atreviria a discutir amb tanta energia i èxit la normativa sanitària australiana com ho ha fet ell. El pitjor del tema és la vinculació de la notícia amb cert nacionalisme. Precisament l’esdeveniment s’ha produït en una setmana en la qual el líder serbobosnià Dodik ha celebrat el 30 aniversari de la proclamació de la república. Fou la data que marcà l’inici d’una tràgica guerra. Potser la coincidència és una casualitat però ens ha de fer pensar que la ferida del conflicte dels Balcans no ha desaparegut. En dies com estos, és recomanable llegir ‘Hotel Fontana’ de Pau Alabajos per a no oblidar-ho.

Tampoc cal anar molt lluny per a descobrir que hi ha gent que mira amb menyspreu a determinades persones pel seu origen. Considera que estan per ‘davall’. En la pista de patinatge de la plaça de l’Ajuntament, una xiqueta de 10 anys i sa mare van ser increpades amb insults racistes. No vivim en una societat xenòfoba però, casos com eixos, cal fer-los desaparéixer abans que es generalitzen.

Una altra realitat que hem de tindre en compte és que qualsevol cosa que està per ‘davall’ molesta o no resulta còmoda. El cobriment dels elements patrimonials apareguts en la plaça de la Reina n’és un bon exemple. La millor solució que troben les autoritats és cobrir per a conservar, com ben bé explicava en este diari el professor Mateu Rodrigo Lizondo.

En definitiva, no oblidem la nostrada preposició ’davall’. Ens ajuda a recordar les desigualtats socials, tindre-les presents i sobretot intentar retallar-les. ‘Davall’ nostre hi ha un món silenciat al qual hem de donar veu.